dimecres, 1 de desembre del 2010

Repensar la meva fe 6. L'Advent de Déu

Nadal, és el temps de la humanitat de Déu. Déu s’encarna, es fa home i habita entre nosaltres i per nosaltres. “El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat” (Jn 1,14). Un Déu tan proper que esdevé visible a través de la senzillesa humil del Pessebre. La pobresa de l’establia és una elecció.

Penso que la gran novetat del Déu cristià és la seva encarnació. Els altres deus estan fora del món i el seu accés és per intermediaris. Són déus desencarnats. El mateix podria haver fet Jahvè, es podia haver quedat fora de la història i acostar-se als humans a partir de les explicacions mitològiques o a través d’uns intermediaris escollits com a profetes. Però no fou així. El Déu, l’ésser experimentat com a ser suprem i excels, esdevé home entre els homes i les dones. Només per això, simplement per això, el Déu cristià ja és atractiu.

L’encarnació dóna a Déu un rostre que permet contemplar-lo cara a cara donant resposta a la pregunta del salmista: “tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré anar a veure Déu cara a cara?”, Sl 42,3). L’adveniment del Nadal invita a contemplar l’encarnació com a gran notícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada