Lideratge i agenda del debat política

Els resultats de les eleccions del 28 de novembre haurien d’estimular bàsicament, en aquelles forces polítiques que han tret uns resultats dolents i inesperats, una profunda reflexió sobre el contingut del seu programa polític. És cert que l’estratègia de campanya pot haver influït en els resultats, però no és l’aspecte determinant. Hi ha una qüestió de fons que condiciona el propi sentit i utilitat de la força política. Perquè, en definitiva, un partit no deixa d’ésser que un mer instrument al servei d’una transformació de la realitat a partir d’uns pressupòsits que condicionen la interpretació de la realitat. Si falla aquesta interpretació o les alternatives proposades no són atractives els electors cerquen altres propostes polítiques. Això és el que ha passat en aquells partits que les eleccions autonòmiques han sofert una important davallada.

Ara, aquests partits han d’aprofundir sobre la seva identitat a partir d’una lectura de la realitat social i política. Cal construir una agenda de debat polític que permeti recompondre un discurs polític creïble i atractiu. Per fer-ho cal assumir que es tracta d’un debat obert en cerca de noves respostes a les noves preguntes de la socetat. Això exigeix assumir que cal modificar alguns dels pressupòsits d’anàlisi perquè tenim masses respostes fetes i no ens adonem que ens han canviat les preguntes.

¿ Quin són les noves preguntes centrals en l’anàlisi polític actual ?.

1. Els valors bàsics sobre els quals s’organitza la societat i es construeix la convivència ciutadana. La societat contemporània no pot seguir instal·lada en el relativisme com si això fos una virtut. Calen opcions clares a favor d’un sistema de valors que identifiquen la societat.

2. El creixement econòmic. La crisi econòmica global, i els aspectes particulars a Catalunya, han de servir per reflexionar sobre el model de creixement econòmic que cal seguir per continuar creant riquesa. Model que ha de ser prou sostenible i socialment responsable. Que, més que buscar el màxim benefici s’orienti a la creació de riquesa social.

3. L’Estat del Benestar. El pacte institucional i social post guerra mundial s’ha esgotat. El model entorn al qual estava organitzat l’Estat del Benestar és limitat per afrontar les demanades socials i les noves necessitats. Sense renunciar al sentit que justificà aquest pacte, cal definir de nou pacte d’acord a les noves necessitats amb l’horitzó d’una millor justícia social.

4. Catalunya - Espanya. Cal trobar una nova forma d’expressar aquestes relacions tant a nivell institucional com en els àmbits polítics i socials. Existeix un sentiment creixent d’esgotament del model creat en la transició política. Existeixen vàries alternatives, però totes elles reclamen una clarificació de les relacions entre el que és Catalunya, les seves institucions i representacions polítiques, amb l’Estat espanyol.

5. Nova democràcia. La crisi econòmica ha demostrat l’existència d’uns poders econòmics difusos, poc transparents i no democràtics que controlen i condicionen les polítiques nacionals. El model de democràcia és limitat per donar resposta a la manca de control democràtic d’alguns poders polítics i econòmics. A més, alguns ciutadans reclamen més participació i altres, amb un nombre creixent d’adeptes, es mostren desafectats per la política. Per això cal una reflexió pràctica que permeti tornar a confiar en la política.

Aquestes temes, ara per ara, són els que haurien d’articular l’agenda del debat polític avui. No fora bo començar a debatre sobre lideratges en lloc d’anar a les qüestions de fons. Els líders han d’emergir del debat, no abans.