dissabte, 19 de desembre de 2009

Budisme I - Introducció


El budisme és el terme que descriu el concepte oriental de buddha-dharma o buddha-dhamma que signifiquen "ensenyaments del Despert sobre la lleia natural". El pensament budista fou difós pel nord-est de la India per Siddhārtha Gautama entorn al segle V abans de la nostre era. Buda (Buddha, "el que ha despertat") no és un déu com el de les altres religions, ni un ésser sobrenatural, ni un profeta o un principi creador de l'univers. Buda és el títol que els antics idiomes pāli i sànscrit aplicaven per designar aquelles persones que hagin fet algun tipus de descobriment personal. Per això, els ensenyaments budistes no es consideren revelacions divines, sinó el resultat d'un procés d'interiorització. De tal manera que els principis budistes són perfeccionables perquè no tenen la consideració de creences immutables o dogmes de fe.

La fi del budisme és eliminar qualsevol sentiment d'insatisfacció vital. Segons el budisme la causa de tota insatisfacció o frustració fruits d'una percepció errònia de la naturalesa de la vida i l'atracció del jo personal. Per vèncer aquests sentiments interiors cal despertar. Per fer-ho, el budisme recomana una sèrie de pràctiques que permeten desenvolupar la consciència, l'ètica i la saviesa.

El budisme és avui una de les grans religions del planeta per nombre d'adherents. Es calcula que el nombre de budistes és de 376 milions. De totes les religions conegudes, probablement és la que té més varietat d'escoles i tendències.

Budisme II – Orígens La religió budista, a diferència de moltes altres religions, no té un cos doctrinal de creences establertes com a tals, ni un conjunt de pràctiques compartides entre les diferents tradicions budistes, ni uns texts canònicament fixats. A més, l’aproximació al budisme feta per una persona occidental pot ser limitada per les possibles dificultats de comprendre la riquesa de matissos que tenen les religions orientals..

El príncep Siddhārtha Gautama conegut com Buda Sakayamuni nasqué, segons la tradició religiosa, al 566 abans de Crist a la localitat de Lumbini i es formà a Kapilavastu, Nepal molt a prop de la frontera amb India. El seu pensament fou fruit d’una llarga experiència personal que sorgí de la recerca de la comprensió del sofriment humà. Va trobar les respostes que buscava a partir d’un procés de meditació que el portà a descobrir l’estat del nirvana on una persona pot lliurar-se definitivament del sofriment. Des d’aquell moment el príncep Siddharta Gautama fou conegut com a Buda (Buddha) que vol dir il•luminat o despert. Aquesta experiència l’explicà a cinc deixebles en un discurs que es conegut com el sermó del Benarés. A continuació dedicà la seva vida a predicar el dharma veritat budista) pel nord-est de la India. Buda morí l’any 486 abans de Crist. Avui en dia, els estudiosos creuen que cal modificar les dates del neixament i mort de Buda. Es creu que Siddhārtha Gautama nasqué entre els anys 490 y 480 abans de Crist, i morí entre el 410 abans de Crist i el 400 abans de Crist.

El terme budisme es feu servir per primer cop al segle XVII a fi de designar un conjunt dispers i heterogeni d’idees presents en el continent asiàtic i que tenien en comú d'estar atribuïdes a un personatge anomenat Buda. No es descarta que, a més del Buda identificat com a príncep Siddharta Gautama haguessin existit varies persones que rebessin també aquest nom.

Cap comentari:

Publica un comentari