diumenge, 6 de desembre de 2009

El Nadal de tots. El Nadal de Salvat-Papasseit

Nadal s’apropa. És temps de convocatòria i unitat. En moltes llars, el Nadal és el moment quan els familiars es retroben en una festa que té ha tingut sempre una clara significació cristiana. Els cristians celebren també el Nadal de la mateixa manera i amb el plus que ens dóna la nostra fe. La proximitat d’aquesta festa m’ha fet recordar la manera com moltes persones, de diferents tradicions religioses o sense cap fe religiosa, s’han acostat al Nadal i han sabut copsar la seva significació. La qual transcendeix les fes particulars i esdevé font de valors compartits. Avui, temps de grans incerteses i de dubtes, penso que és bo afirmar el valor del Nadal per a tothom. A més, considero que fer-ho amb contundència davant d’alguns intents, una mica anecdòtics, però presents en alguns sectors de la societat, de negar el valor d’aquells signes i símbols religiosos catòlics que han esdevingut factors claus per definir la identitat cultural del nostre poble.

Per tal de recuperar aquesta dimensió més popular del Nadal aniré publicant, en la mesura que trobi les oportunes fonts, algunes cites de les vivències del Nadal en persones que tenen un profunda calidesa humana. Aquestes persones tenen en comú la sensibilitat mostrada vers aquestes festes. Començo amb el poema Nadal de Joan Salvat-Papasseit.

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som -.
Jesús serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

(nota - per raó de l'edició del blog no s'han pogut respectar els espais en blanc introduïts pel poeta en el seu original)

1 comentari:

  1. quina senzillesa i allunyament de les altes i abstractes teologies.
    jaume, un teòleg.

    ResponSuprimeix