diumenge, 27 de desembre de 2009

La Razón, el diari del Papa


Sempre s’ha comentat que l’Osservatore Romano era el diari del Papa. Des d’avui, la Razón també es pot considerar el diari del Papa. Perquè a partir d’aquest diumenge 27 de desembre del 2009 el diari del grup Planeta publica l’edició espanyola de l’Osservatore Romano. He buscat la Razón en alguns quioscs del meu barri i no l’he trobat. Pensava que s’havia acabat, però m’han comentat que avui no s’havia repartit. Mal començament pel diari del Papa: el dia de l’estrena no es troba.

L’aliança de La Razón amb l’Osservatore és un éxit empresarial de José Manuel Lara i un bon acord comercial per Giovanni María Vian. Però, més enllà de la coincidència d’interessos hi ha unes dades a no menys tenir. La dreta catòlica conservadora però no exacerbada assoleix un bon triomf: fa de La Razón el seu diari de capçalera i el presenta totalment identificat amb l’ortodòxia vaticana. És una bona operació política de definició de l’espectre informatiu espanyol i de confusió de l’opinió pública. L’espai catòlic conservador s’organitza entorn a un mitjà de comunicació que s’autopresenta com a portantveu del pensament del Papa. El missatge darrer és clar: els catòlics han de comprar La Razón.

La data de presentació d’aquesta aliança és també prou significativa: el dia 27 de desembre. El diumenge que la litúrgia catòlica dedica a la Sagrada Familia i el cardenal Rouco i els moviments catòlics conservadors, animats pel Moviment Neocatecumenal, tornen a ocupar els carrers de Madrid. L’operació Osservatore Romano enforteix l’estratègia personal del cardenal Rouco de mantenir el to agitat de l’Església catòlica espanyola contra la política del govern socialista que consideren l’instigador de l’anomenada ofensiva laïcista. Aquest és el combat que el propi Benet XVI ha demanat amb insistència: lluitar contra el laïcisme allí on es manifesti. Crec que La Razón s’està convertint en l’instrument eficaç d’aquesta estratègia. La qual, a uns dos anys d’unes eleccions generals, podria resultar atractiva i útil al Partit Popular. L’edició castellana de l’Osservatore Romano forma part també d’una estratègia més àmplia de presència en els medis de comunicació de les societats d’Amèrica Llatina.

Tot això em fa pensar que la distància que separa el Vaticà d’Espanya impedeix a la cúria romana discernir i equilibrar adequadament algunes de les seves decisions. Si no hi ha massa encert alhora d’anomenar bisbes, tampoc se’n té alhora d’establir les seves estratègies comunicatives. La política comunicativa del Vaticà podia haver promogut altres alternatives. Aquesta aliança només beneficia a La Razón i ben poc al bon diari que és l’Osservatore Romano ben dirigit per una persona respectable com és Giovanni María Vian. Un cop més, el interessos polítics de la dreta conservadora han manipulat i sacrificat el treball pastoral de l’Església catòlica en benefici de la seva estratègia política.

1 comentari:

  1. D'acord amb el comentari, però la família Lara demostra ser més intel·ligent a l'hora d'aprofitar les seves relacions amb el Vaticà del que a moments ho han estat els governs del senyor Rodríguez Zapatero.

    I una altra part de la rància dreta espanyola s'ha posat nerviosa amb aquesta operació de màrqueting (de fet es tracta fonamentalment d'això). Pots llegir-ho aquí:

    http://www.libertaddigital.com/sociedad/intereconomia-arremete-contra-lara-por-l-osservatore-romano-1276379778/

    Cordialment.

    ResponSuprimeix