dimarts, 29 de desembre de 2009

Catòlics, a treure pit i tossir

Ahir l’Antoni Puigverd, en un excel·lent article a La Vanguardia, parlava de que hi ha pocs cristians que s’atreveixen a tossir en públic als laïcismes imperants. És a dir, l’eufemisme servia per criticar els cristianisme camuflat que practiquen moltes persones i la por al debat amb els que, en nom de la seva veritat laïcista, releguen el fet religiós als espais marginals de la societat. L’afirmació de l’Antoni Puigverd, sent molt certa, és massa general. És cert que calen més testimonis de persones creients que donin públicament les raons de les seves esperances. Matiso. M’agradaria que hi haguessin més testimonis amb els quals jo em pugés identificar. Perquè trobo que hi ha masses manifestacions cristianes que, a la meva sensibilitat em resulten incòmodes, perquè encarnen uns valors amb els quals no m’identifico. És més, manlleven alguns valors per mi bàsics, com és per exemple la família, i li donen una càrrega ideològica no deduïble de la confessió cristiana. La meva Església és més plural que les veus que dia darrera dia ocupen carrers i clamen contra el Diluvi Universal que sembla acostar-se per culpa del divorci, dels matrimonis d’homosexuals i lesbianes, la llei de l’avortament i de l’assignatura “Educación para la Ciudadania”.

Cal que la intel·ligència catòlica sigui més activa i present. Cal ocupar més espai públic amb normalitat i valentia. Cal explicar en la plaça pública les raons de les nostres esperances com a catòlics. Calen més persones agosarades que treguin pit i proclamen el perquè creuen. Els que no tenen les nostres creences ja ho fan. Fins i tot, quan cal, paguen tanques publicitàries. Ara ens toca a nosaltres. Cal proclamar les raons de la nostre fe allí on els catòlics estem, en els moments que siguin oportuns i amb la sinceritat de creure’ns en comunió amb aquells que no comparteixen els nostres principis. Això és el que han sabut fer avui els catòlics que han impulsat iniciatives com la pàgina web Catalunya Religió o que, de manera pacient i constant, escriuen cada dia blogs o fan servir les xarxes socials per testimoniar la seva fe. Crec que això és una presència reparadora d’altres silencis.

És cert que falten més veus que siguin atractors dels medis de comunicació. Veus que per la seva categoria aquests medis les amplifiquen. Un exemple d’això són les magnífiques respostes del pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, a l'entrevista de l'Enric Juliana recentment a La Vanguardia. Però, al costat d’aquests veus hi ha un grup humà que, sense sortir en els medis convencionals, cada dia ocupa el nou espai comunicatiu de la xarxa d’Internet explicant el perquè de moltes coses des d’un lectura cristiana dels signes dels temps. Aquestes persones són les que permeten confiar que raó i fe segueixen dialogant tal como reclama l’Antoni Puigverd.

Cap comentari:

Publica un comentari