Primera reflexió. ¿Per què hi han
anat els periodistes? ¿qui ha filtrat que s’anava a detenir a persones?
M’hauria agradat que algun editor dels medis hagués tingut la decència
d’oposar-se a ser novament manipulats pels interessos i estratègies
obstruccionistes dels governants de Madrid. Entre la notícia i la dignitat,
quan no l’ètica professional, sempre es tria allò que donarà més minuts en els
telenotícies o en els butlletins de ràdio. ¿Què hauria passat si la policia no
hagués tingut cobertura informativa? Segona
reflexió. Curiosament, la gestió de les actuacions policials es donen en
els moments més àlgids del tempo polític català. Avui, quan el President
signava la constitució del nou Parlament i en plena negociació entre “Junts pel
Sí” i la CUP per resoldre el tema de la Presidència de la Generalitat. És
evident, que notícies com les d’avui dificulten l’entesa entre les dues parts.
La corrupció ho enverina tot i crea mal rollo. Tercera reflexió. L’anterior pensada també val per les relacions
entre CDC i ERC a les portes d’avaluar si convé anar de nou plegats ara a les
eleccions generals. El mal rollo tensa unes enteses molt necessàries per unir
el màxim d’acords per tenir un veu respectable al Congreso de Diputados de
Madrid.
Quarta reflexió. Si la corrupció
és una pesada llosa seria bo que CDC afrontés definitivament aquest problema i
tingués el coratge de renegar d’un passat que el llastra. Cal sentir de que tot
això forma part d’un passat ple d’errors i delictes, i que no es vol repetir.
Cal deixar enrere aquestes pràctiques corruptes, les persones que les feren i
toleraren i, probablement, una concepció política i uns instruments d’acció
política totalment inservibles. El futur ha de conjugar-se d’una altra manera,
amb polítics lliures de sospita i presidits per la regeneració democràtica. Cinquena reflexió. “Junts pel Sí” no és
Convergència. Convindria afirmar-ho ben alt per evitar confusions interessades
que només pretenen pertorbar les negociacions del futur polític de Catalunya. Sisena reflexió. No estaria de més de
recordar que les corrupcions del PP o del PSOE que encara són processos oberts
pendents de judici, afecten de ple a uns partits que concorreran amb la seva
marca electoral a les properes eleccions del 20D. Perquè, com diu un bon amic
meu, “si Mas no pot ser President per
culpa del 3%, ¿què diríem de Mariano Rajoy pel cas Gurtel o Pedro Sánchez pel
cas dels Eres d’Andalusia?
Setena reflexió. No ens hem de distreure dels objectius polítics
principals. Cal seguir amb el full de ruta establert i no desviar-se per culpa
de les interferències que provenen des del govern de l’Estat. Probablement, en vindran
de noves sempre amb la mateixa intenció: entorpir. Cal actuar amb
intel·ligència i no abandonar el camí cap a la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada