dimarts, 13 de desembre del 2016

Anem malament

Afirmació inicial per esvair qualsevol dubte posterior. Defenso la llibertat d’expressió per tota persona, fins i tot quan el seu exercici pugui afectar les meves creences més íntimes. Contra la tendència de penalitzar l’exercici d’aquesta llibertat, confio més en la responsabilitat de cada persona en exercir aquest dret. Dit això, la següent afirmació és per condemnar el comportament de la CUP que sembla buscar més l’efectisme gestual que la intel·ligència política. La majoria independentista al Parlament de Catalunya és feble i fràgil. Tot i així, hi ha un acord polític per arribar a la meta de la independència. La garantia d’assolir aquest objectiu és la unitat de les forces independentistes, però tot sovint veiem com els esdeveniments l’alteren. Les forces de l’Estat saben que la gran debilitat històrica dels catalans és la seva facilitat en esmicolar la unitat i, com que això és així, sembren el camí cap a la independència de nombrosos paranys que poden trencar-la un cop més.

Aquesta és l’estratègia de l’aparell de l’Estat, sinó és així, ¿com s’explica que a una setmana de l’inici de la discussió pressupostària al Parlament es detenen a varis membres de la CUP per anar a declarar? La primera resposta d’aquests a les detencions ha estat visceral, com és propi d’una formació jova, jovenívol, més sentimental que analítica, més de sang calenta que d’estratègia política. Res a dir contra aquesta actitud, però la política necessitat també de racionalitat i no només de gestualitat. El comportament de desafiament constant dels cupaires al que ells anomenen la legalitat vigent erosiona la unitat de l’independentisme. No tothom dins del bloc per la independència comparteix els punts de vista de la CUP sobre com comportar-se davant de les provocacions de l’Estat.

Determinada gestualitat de la CUP debilita la unitat dels independentistes, no amplia la seva base social i ens fa menys simpàtics fora del nostre país. Un dels valors del procés català a la independència era la seva unitat, seriositat, dimensió cívica i respecte democràtic. Sembla que ara, poc a poc, anem perdent aquest capital polític. Novament, el catalanisme polític ha repetit els errors de sempre: no saber mantenir la unitat davant les provacions exteriors. Al final, la conclusió plausible és que les forces de l’Estat han mogut bé els seus fils i han sabut gestionar bé les seves influències per provocar un conflicte que erosiona i debilita l’independentisme. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada