Islam, una heretgia medieval?

Diuen que les primeres persones que veieren en l’horitzó les caravel·les de Cristòfol Colom no saberen interpretar el que estaven veient. Mai havien vist en el mar aquelles naus per això no tenien les claus interpretatives per comprendre que els objectes que retallaven la línia de l’horitzó eren naus plenes d’homes i que havien de preparar-se per ser envaïts. Els postulats cognitius dient que les persones interpretem la realitat a partir d’uns paràmetres preconcebuts que condicionen i determinen els nostres conceptes. Aquesta idea, senzilla però útil per saber com funcionen els mecanismes de formació del coneixement, l’he trobat expressades en termes similars en magnífic llibre Sarracenos de John V. Tolan. Aquest especialista en història medieval en el Departament d’Història de Nantes ha estudiat la recepció que el cristianisme medieval tingué vers l’aparició de l’islam.

Durant el primer segle d’aparició de l’Islam, la major part de l’Imperi romà cristià, des de Síria fins Espanya, quedà sota el domini dels musulmans. Davant l’expansió dels musulmans, la majoria de cristians no saberen que fer. No entenien el que estava passant, els costava entendre qui eren els musulmans. Si bé admiraven l’opulència i poder dels nous conqueridors, sentien perplexitat per la seva religió perquè els musulmans presentaven la seva religió com un els verdaders hereus d’Abraham i de Jesús. Jutjaren els musulmans, sense entrar en el sistema de creences de la seva religió, sinó jutjant-la a partir dels esquemes preconcebuts derivats dels coneixements bíblics previs. El resultat d’aquest prejudici fou comprendre l’islam com una heretgia del cristianisme i no una nova religió.