Des de la diversitat d’opcions obertes a la consciència cristiana, el catòlic troba l’existència d’una caritat política comuna en la majoria de forces polítiques. Hi ha una transversalitat de la presència dels valors cristians en l’acció política. Els cristians tenen la llibertat d’optar, dins d’aquesta pluralitat d’opcions, aquella que, en consciència, creuen més coherent amb els seus valors i que aporta les solucions polítiques jutjades com les més adients. Aquests solucions han d’orientar-se a portar al màxim de bé a la societat. Es en aquest judici quan poden sorgir dificultats alhora d’interpretar quin el sentit i la profunditat d’aquest bé.
La pregunta també es planteja a nivell de la consciència dels cristians. En tot moment els cristians han de procurar seguir el resultat del seu discerniment i expressar el seu pensament. Alguns cops l’opinió dels cristians no coincideix amb la dels seus pastors. En cap cas, això ha d’interpretar-se com un trencament de comunió eclesial. Certament, entre les orientacions pastorals i les consciències personals poden sorgir tensions. Però aquestes han d’expressar-se en el si de l’Església en tota naturalitat i, en el cas de la consciència personal, trobant les vies oportunes de discerniment. Sabedors de que, malgrat les aparents dificultats que poden donar-se entre les opcions personals i les orientacions pastorals existeixen llocs comuns de trobada entorn als valors bàsics que fonamenten la societat: la promoció de la justícia, el servei als pobres, l’equitat, la reconciliació i el perdó.
La presència política dels cristians, sigui quina sigui la seva adscripció, ha de servir per facilitar l’enteniment i el diàleg polític. Pastoralment es necessari que els polítics cristians abandonin les desqualificacions, les crispacions i els odis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada