Els governants de la societat han de tenir un
comportament moralment acceptable. Es podrà discutir l’encert de les seves
propostes, la idoneïtat de les solucions proposades, però tot el que facin ha
de guiar-se sempre per uns principis moralment acceptats per la ciutadania. Si
donem aquest criteris com a bons, és evident avui que alguns governants no són
un bon exemple de virtuts cíviques. “No
faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora”(So 2)
Hem de ser més audaços i dir el que pensem i actuar
d’acord amb el creiem. No hem de tenir por d’actuar d’aquesta manera. Només amb
el testimoniatge sincer podrem anunciar que darrera la mort hi ha vida, que
darrera tot sofriment pot haver-hi esperança. Hem de ser valents i no tenir por
o vergonya de sortir al carrer amb amabilitat i dir, a qui vulgui escoltar, el
que som i que esperem. “Tingues fe i no
tinguis por” (Mc 5,36)
Les
persones ens comuniquem i expressem el que sentim i el que pensem. Hem de procurar fer-ho amb la màxima claredat perquè
els demés entenguin les paraules que diem i els gestos que fem. Si exercim la correcció fraterna ho hem de fer
de manera entenedora, cercant sempre el be de l’altre i la seva comprensió del
nostre gest.” El dissabte, començà a
ensenyar en la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: “¿D’on
li ve tot això ¿Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen
per les seves mans?” (Mc 6, 2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada