Les persones hem de tenir normes i regles per ordenar-nos la vida, però no hem de sentir-nos presoners de les nostres pròpies normes. Només hi ha una sola regla que ho condiciona tot: fer el bé i estimar als altres. Les persones hem de sentir-nos lliures davant de les mateixes lleis i transgredir-les si aquestes ens priven de l’amor al proïsme. “Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els mestres de la Llei i els fariseus l'espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l'home que tenia paralitzada la mà: Aixeca't i posa't aquí al mig. Ell s'hi va posar. Llavors Jesús els digué: Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Lc 6,6-9)
Davant les decisions importants hem de saber aturar-nos, trobar la manera d’assossegar-nos del tràfec mundà i situar-nos una mica fora de nosaltres mateixos per tenir perspectiva. Haurem de fer servir la raó i els sentiments, però també ham de saber situar-nos davant l’amor que ens transcendeix per esbrinar que s’espera de nosaltres. La decisió a prendre no ha d’estar guiada pels nostres interessos, sinó per contribuir a la realització d’un bé superior. “Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n'escollí dotze i els donà el nom d'apòstols” (Lc 6,12-13)
Evitem les complaences impostades o la benvolença buida. Hem de saber renunciar a sentir-nos satisfets per les adulacions. Al final, res d’això perdura. En la trajectòria de vida, el que compte és el bé que s’ha fet i l’amor que hem donat al proïsme. “Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!” (Lc 6,26)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada