Sovint caiem en la temptació de tancar-nos en nosaltres mateixos. Com a molt, busquem sentir-nos acompanyats pels que considerem a prop nostre. No ens adonem que la fraternitat exigeix obrir el cor i acollir a tothom acceptant-lo com a germà o germana. Sense adonar-nos caiem en la temptació per no donar als altres la mateixa dignitat i els mateixos drets que volem per nosaltres. «Senyor, jo no soc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo»” (Lc 7,6-7)
Creure és tenir fe i això és una gràcia. Amb això vull expressar que tenir fe és un do que es rep, que s’experimenta i altres poden no tenir-lo. No cal demostrar perquè un creu, només cal viure d’acord amb el do rebut i ser-ne un bon testimoni. No hem d’amagar el que som i gràcies a ser testimonis de les creences podem ajudar a altres persones a seguir el camí que hem optat lliurement. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà” (Jn 15,16).
No estem en el món per desqualificar als altres. Moltes persones practiquen la maledicència o la murmuració a l'hora de parlar d’altres persones. En altres ocasions, es fan ràpidament judicis de valors. Amb aquesta actitud no ajudem a tenir unes relacions humanes sanes. “Déu en vià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell” (Jn 3,17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada