La confiança ens sosté quan els temps estan plens d’incerteses i preocupacions. La confiança ens acompanya cap a l'esperança La confiança oberta, sense límits, aporta esperança i tranquil·litat al nostre esperit: “conforta els cors desfets i embena les ferides” Saber que algú confia en nosaltres és una exigència per estar atents amb el que fem i diem. No podem defraudar la seva confiança. Encomanem a Déu el nostres camins. Confiem en ell, deixem-lo fer. “Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes” (Lc 5,5).
En més d’una ocasió tinc la sensació de no resoldre bé els problemes i, en lloc de trobar-ne la solució adient, em limito o posar-hi pedaços per anar tirant pensat que el temps trobarà la millor alternativa. La política d’aplicar pedaços no ajuda a madurar. Els problemes són una oportunitat per aprendre i, en més d’una ocasió, ens permeten obrir-nos interiorment i imaginar noves respostes encaminades a construir solucions imaginatives.“Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell.” (Lc 5,36)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada