Hem de viure lliures malgrat les pors que ens envolten. Hem de fer de cada instant la manifestació de l'amor. En cada gest hem de saber condensar la plenitud de la vida com si espires el seu darrer alè. En cada un d'aquests instants hem de ser testimonis de la justícia que salva i allibera. "Feliços els perseguits pel fet de ser justos, el Regne del cel és per a ells” (Mt 5,10)
La vida interior, el convenciment de les nostres idees i la coherència de les nostres actuacions ens donen autoritat davant les altres persones. Això és la base de la nostra força i seguretat per defensar la causa de la justícia i la llibertat. “Els dissabtes ensenyava. La gent s’estranya de la seva manera d’ensenyar, perquè parlava amb autoritat.” (Lc 4,31-32)
Tinc la sensació que el temps actual ens aboca sovint a l’acció contínua que no ens deixa moments per trobar-nos a nosaltres mateixos. Cal saber cercar moments per la pregària, per exemple, o altres experiències de vida interior. Gràcies a aquestes estones les persones trobem moments d’intimitat per dirigir la mirada cap a l'interior i establir una comunicació espiritual amb Déu, en el cas dels creients. Ben segur que dins de cada persona hi ha prou raons per conrear la vida espiritual. Això és el que feia Jesús.“De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant” (Mt 1,35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada