¿Què vol dir ser important? Moltes persones perden el cap, es neguitegen, per guanyar notorietat o lluir més que els altres. Així, les relacions humanes esdevenen una mena de competició per veure qui és rellevant. Aquesta cursa no té sentit, no dona vida, sinó que embruteix el cor. El que cal és estimar als altres amb total despreniment. Estimar sense extasiar-se en el mateix fet d’estimar. “Els deixebles es posaren a pensa quin d’ells era el més important (...) “Qui acull aquest noi perquè porta el meu nom m’acull a mi, i qui m’acull a mi acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres és el més gran”. (Lc 9,46,48)
M’agradaria saber estimar més. M’agradaria saber tenir més cura dels altres, especialment en els detalls petits, els de la vida quotidiana. M’agradaria que l’amor, guies totes les meves passes en la vida. M’agradaria que l’egoisme no anul·les la meva capacitat d’estimar. M’agradaria que la meva església es guiés per l’amor als més desfavorits, els pobres, els marginats, els estan en soledat i tots aquells que necessitin consol. M’agradaria que tothom s’estimés. “Tothom coneixerà que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)
Ser cristià és seguir la causa de Jesús. Això comporta estar disposat a renunciar al que podríem anomenar valors de la mundanitat i acceptar una altra escala de valors. Això té les seves dificultats. També vol dir assumir les contradiccions personals, les quals no ha de representar cap dificultat per defensar aquesta causa. Ningú és perfecte. La creu és també motiu d’esperança, perquè d’ella neix l’esperança definitiva i també perquè des d’ella podem entendre les creus dels altres. "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà". (Mt 16,24-25)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada