Les riqueses no donen la felicitat per més que en els anuncis de la societat del consum diguin el contrari. El sentit de la vida, el seu valor i densitat, provenen de la joia de viure a través de l’amor als altres. La felicitat està no a tenir, sinó en el ser. La felicitat neix de saber viure en plenitud per poder estimar i servir als altres. “No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses” (Lc 16,13)
Si som bones persones, els altres ho agrairan. No cal ser un heroi o comportar-nos com els ídols populars, només cal actuar amb rectitud, seguint els camins de la veritat procurant fer el bé i estimar als altres. Somriure i ser amable en tot moment, evitar la displicència, procurar no tenir comportaments poc sincers o creïbles, i estimar a les persones que ens envolten i aquells que no veiem.
“Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la llei del Senyor.
Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor”
(Salm 119 (118) 1-2)
L'amor, tot ho pot. Dona sentit i felicitat. Per això els cristians ens distingim, o hauríem, de ser persones que estimem i les nostres comunitats haurien d'identificar-se per l'amor que desprenen. L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. L’amor ens dona el sentit de Déu. "El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes" (Mt 9,13 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada