Necessitem escoltar i comprendre la veu dels profetes. Necessitem trobar les persones que ens ajuden a veure més enllà del moment present i ens recorden, en tot moment, quin és el futur que esperem i els camins que hem de transitar per arribar-hi. Ens calen tenir l’oïda ben desperta per acollir la veu dels profetes i obrir el cor per acollir les seves interpel·lacions. Els profetes seran incòmodes, però són necessaris per salvar-nos de la inacció, del conformisme, del cofoisme o de l’oblit i recordar-nos quina és la justícia i l’esperança que cal proclamar. La societat procurarà silenciar les veus profètiques perquè ajuden a pensar i proposen alternatives de canvi per resoldre les injustícies i desigualtats socials. Els profetes clamen proposant una altra manera de viure. Però la seva radicalitat resulta molesta pels poders de la societat. “Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! Així demostreu que esteu d'acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres construïu monuments que els recordin!” (Lc 11,47-48).
Hem de sincers amb nosaltres mateixos i amb els altres. No podem simular unes qualitats o uns sentiments que no tenim. Hem de dir sempre la veritat. És pertinent recordar la dita que abans s’atrapa a un mentider que a una persona coixa. “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, vull dir de la hipocresia. No hi cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no si conegut”. (Llc 12, 1-2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada