No hem de tenir por. Hem de confiar trobarem consol, fins i tot en els moments més feixucs. La nostra esperança neix de la fe. No té sentit una fe que no ens acompanyi cap a l’esperança. Creure és confiar. “Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; els allibera de la mort i els retorna en temps de fam” Salm 33(32) 18-19
Hem de viure sabent interpretar els nombrosos signes que ens aporten els esdeveniments de la nostra vida. Són moments en els quals hem de saber llegir aquests fets i discernir el que ens volen dir i, sobretot, quina resposta hi hem de donar. Aquests signes ens interpel·len i reclamen amor, solidaritat, acolliment, pacificació i acció a favor de la justícia. Estiguem atents als signes del nostre temps. "Hipòcrites ! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel ¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?" (Lc 12,56)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada