Davant de tots i cadascun, la vida mostra un ventall d’ocasions que ens conviden a estimar als altres o són una oportunitat per canviar el que pensem i modificar com ens comportem. Sovint, per anar atrafegats o preocupats amb les cabòries pròpies no ens adonem d’aquests moments privilegiats. Cal tenir el cor obert i la ment espavilada per descobrir aquestes situacions i fer-ne d’elles unes oportunitats per millorar i ser persones bones. “Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escolem atentament les paraules del vostre Fill” (Ac 16,14)
Els individus tendim a ser egoistes, això afavoreix l’individualisme, la recerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. La desunió, les baralles, la no entesa no ajuden a construir una societat millor. La manca d’unitat afebleix el diàleg i ens fa més vulnerables. Hauríem de canviar aquesta tendència i afavorir la unitat, l’acord, treballar saber anar plegats per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per continuar avançant per aconseguir transformar el món. La unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. (...) Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen” (Lc 11, 17,23)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada