Nadal ha passat, però resta viu en el nostre cor. Hem acollit la joia de la festa viscuda entre els estimats, però en apagar-se els llums nadalencs el món segueix amb la seva quotidianitat. Ara hem de ser nosaltres, cadascú des de la seva realitat, que hem de saber anunciar i testimoniar el sentit cristià del dia de Nadal. Cada dia està ple d’oportunitats per tornar a proclamar la glòria de Déu a dalt del cel i pau a la terra a les persones de bona voluntat.
“Els meus ulls han vist el Salvador,que preparaves per presentar-loa tots els pobles:llum que es reveli a les nacions,glòria d'Israel, el teu poble”(Lc 2,30-32)
Algunes de les lectures del temps de Nadal ens proporcionen bons propòsits per emprendre l’any que truca a les portes de la nostra vida. Són consells savis i assenyats. Molts d’ells, traspuen humanitat i serveixen per fer-nos veure com estem lluny de construir una societat amable i acollidora de la gent gran. La lògica de l’eficiència a curt termini i l’elogi de la utilitat de les relacions humanes fan oblidar-nos del respecte i agraïment que hem de tenir a les persones grans. “Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pels pares” (Sir 3, 12-14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada