Protecció internacional pel refugi

El capítol català de la Fundació pontifícia Centessimus Annus ha fet una reflexió sobre la situació de la immigració en els darrers anys. Pel seu interès publico en vàries notes les dades més rellevants fetes servir per fer aquesta anàlisi.

A la Convenció de Ginebra, signada per 145 estats, l'article 1.A.2 defineix Com a refugiada a: "(. . .)Tota persona que per fonamentats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, com a conseqüència d'aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció d'aquest país; o que no tenint nacionalitat i trobant-se, a conseqüència d'aquests esdeveniments fora del país on a bans tingués la seva residencia habitual, no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui tornar-hi (: .. )".

Un dels principis més importants de la Convenció és l'establert a l'article 33.1 consolidat pel dret internacional consuetudinari, segons el qual: "Cap estat contractant podrà, per expulsió o devolució, posar un refugiat a· les fronteres de territoris on la seva vida o llibertat perilli per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o per les seves opinions polítiques".

Tot i. que les migracions provocades per raons de persecució i violència han estat constants en el decurs de la: historia de la humanitat, la protecció 

a) D'una banda el fenomen de la ·globalització facilita la mobilitat de les · persones que fugen d'un conflicte bèl·lic o d'un entorn en que la vida i  les llibertats bàsiques són amenaçades: 

b) De l'altra, aquestes situacions persisteixen malgrat l’increment dels estats formalment democràtics arreu del món. 

c) També els desastres naturals i mediambientals han contribuït a  que el nombre de desplaçats i de refugiats no hagi parat de créixer .  .

Actualment, segons dades d' ACNUR, hi ha més de 71 milions de persones al · món desplaçades forçadament. D'aquestes, 41,3 milions són desplaçades internes,· és a dir, dins les fronteres deis seus estats. 

Espanya va, resoldre favorablement una de cada quatre sol- licituds d'asil durant l'any 2018 i té encara pendents de resoldre unes 100.000 peticions.

La previsió que va fer el Ministeri pera. l'any 2019 era de 78.500 sol·licituds, tot i que aquestes previsions s'han ultrapassat amb escreix atès que el nombre de sol·licituds presentades ha estat de 115.000 .. Aquestes. persones procedeixen per aquest ordre de Veneçuela, Colombià, Hondures, Nicaragua i El Salvador.