Persones agraïdes

M’he commogut amb els gestos i paraules de condol manifestades per moltes persones i institucions arran de la mort de Tito Vilanova. He trobat emocionants les mostres de solidaritat mostrades per milers de persones que han volgut passar per transmetre el seu agraïment a la figura del que fou entrenador del Futbol Club Barcelona. Aquestes persones, de forma anònima, han expressat un agraïment sincer a Tito Vilanova. Donar les gràcies ennobleix a les persones i dóna satisfacció interior a qui ho fa. En general, som propensos a demanar molt i agrair poc. Per això, el gest de solidaritat d’aquestes persones és admirable. Han estat persones agraïdes les que, durant dos dies, han desfilat per l’espai de condol habilitat en el Camp Nou.

En els comentaris d’aquestes persones agraïdes es reconeixia el treball fet per Tito Vilanova com entrenador, però també el seu exemple de perseveració en la lluita callada contra la seva cruel infermetat. Aquestes manifestacions de condol transmetien admiració per la humanitat d’en Tito Vilanova i el valor de la seva actitud com a referent d’humanització. Això és el que transmetien vigorosament els jugadors barcelonistes al llarg del seu desplaçament a Villareal. També he trobat admirable el gest d’Erica Abidal de venir a Barcelona per estar al costat de la família d’en Tito i dels seus companys del Futbol Club Barcelona, així com les sentides i emocionades paraules de Pep Guardiola al parlar de la profunda tristesa que sentia i que creia que sempre l’acompanyaria per la mort del seu amic. Quina llàstima que el Futbol Club Barcelona prescindís del nivell moral de persones com Abidal i Guardiola. Les seves paraules i els seus comportaments són el tremp d’un club que diu que és això, més que un club: un poble. Llàstima que alguns cops, la seva directiva no ha estat a l’alçada de les circumstàncies.