Glosses per la vida quotidiana

Els cristians s’haurien de poder identificar socialment, a més per les seves creences, per la pràctica d’unes virtuts. La fe sense obres, és una fe morta. L’espiritualitat desencarnada és espiritualisme que distreu i anul·la pràctica de l’amor. “Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d'esperit, serviu el Senyor. Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l'hospitalitat. Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom” (Rm 12, 9-18)

¿Quants cops hem de perdonar?. Els que faci falta. Costa, però el perdó és el que diferencia als cristians d’altres religions o maneres d’entendre la vida. Hem de tenir el cor obert sempre al perdó, sense restriccions ni rancúnies. Això exigeix esforçar-nos a comprendre els altres i, si és el cas, saber perdonar la seva ofensa. “Quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.” (Mc 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

Les riqueses no són bones conselleres. L’afany per posseir pot ser font de laxitud ètica per acumular bens. A més, les persones tenim por a perdre els bens aconseguits i això afavoreix l’egoisme i el tancament a les necessitats dels altres. Aquesta por a perdre el que es té és motiu d’insolidaritat i potencia les ganes de tenir en lloc de ser. “Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Mc 10,23-24)

Les actituds sovint identifiquen els valors i principis que donen sentit a la nostra vida. No hem de comportar-nos per agradar als altres, sinó per ser coherents amb les nostres conviccions. Sabent que no sempre serem compresos i aconseguirem l’aquiescència de moltes persones. Fins i tot, en més d’una ocasió podrem percebre que se’ns té per diferents o estranys perquè no coincidim amb el que sembla ser el pensament majoritari. “Mols que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers” (Mc 10,31)

La política és una servei a la comunitat per resoldre els seus problemes i construir el bé comú. L’actitud de servei ha de presidir, en tot moment, el compromís polític. Aquesta és la perspectiva bàsica ha emprar per avaluar l’actuació moral dels polítics. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si fossis els amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor i qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots” (Mc 10,42-44)

Una finestra d'oportunitat: és l'hora de la política

Ara va de bo, és una expressió popular tradicional mallorquina que significa ara va de debò. Certament, això és el que passarà demà en el Congrés dels Diputats de l’Estat. Caurà Mariano Rajoy i Pedro Sánchez serà el nou president del govern. ¿Això és bo?. Pot ser la primera pregunta que cal fer-se és: ¿era bo que continués Rajoy?. Les diverses respostes a aquesta pregunta estan condicionades als contextos particulars de qui es formula la qüestió. Intueixo que pels catalans un canvi d’escenari polític pot ajudar a desencallar el camí del procés. Això sí, que ningú esperi que se’ns regali res. Però, depèn de nosaltres poder situar en l’agenda del debat polític espanyol la qüestió catalana.

Per la seva part, els catalans alineats amb les propostes polítiques hem d’aprofitar aquesta qüestió per situar la seva agenda en el debat polític espanyol. Amb el canvi de govern a l'Estat s'obre una finestra d'oportunitat per tornar a fer política. Cal aprofitar-la immediatament. Es poden fer moltes propostes per vestir aquesta agenda de forma realista, sempre hi serem a temps per apel·lar a la República somiada i només imaginada. Però ara ens cal una altra estratègia. Hem de ser capaços d’oferir a l’Espanya democràtica esperançada amb el canvi de govern un pont de diàleg franc. Sense que aquest gest signifiqui cap renúncia als principis que cadascú consideri com a legítims. És temps de la política i diàleg, i no de la repressió o de la judialització de la discrepància. Només es podrà avançar dialogant des del reconeixement de la diferència i la discrepància.

Un camí per encetar aquest diàleg és resoldre els desajustos institucionals i les situacions personals que la política del PP ha provocat a Catalunya. Ha de trobar-se el camí per resoldre els processos judicials, amb els efectes de les presons preventives o exili, d’alguns polítics catalans. L’Estat ha d’assumir que la persecució judicial, via recursos d’anti-constitucionalitat, de la capacitat legislativa del Parlament català ha estat una mala praxis que ha creat greus tensions a Catalunya. No fora desencertat assumir, com un punt de partida de retorn a la normalitat institucional, l’acceptació de l’Estatut referendat el 2006 sense els retalls del Tribunal Constitucional. El nou govern de l’Estat hauria de construir les seves agendes de regeneració democràtica i polítiques de Benestar a partir de la confiança en la capacitat d’autogovern de la Generalitat. 

També pot ser el moment de gestos inequívocs a favor de la regeneració política. Un d'aquests primers gestos podria ser la petició de disculpes de Pedro Sánchez al president Quim Torra per algunes de les seves recents piulades. El nou govern de l’Estat, si vol resituar les relacions de l'Estat amb Catalunya en una nova dimensió, hauria de proposar al Parlament  de Catalunya el blindatge polític i normatiu de la capacitat dels catalans de legislar i governar en matèries pròpies de cultura, educació, mitjans de comunicació i altres matèries relacionades amb la seva identitat nacional. A partir d’aquests punts d’encontre, cada govern, el de l’Estat i el de la Generalitat, haurien de prendre les iniciatives polítiques oportunes per seduir als catalans per donar suport a les seves propostes per articular territorialment l’Estat. Uns proposant el model federal i els altres la vida de la independència, sabent mantenir sempre obert el camí del diàleg franc, sincer i amb esperit pacificador.

Hinduisme XV - Radha Soami Satsang Beas

Aquesta escola de ioga fou fundada per Baba Jaimal Singh Ji l’any1891 al costat del riu Beas. Jaimal Singh (1839 - 1903), conegut també com Babaji Maharaj fou el primer Satgur (verdader mestre) de Radha Soami Satsang Beas fins la seva mort. El seu successor fou Baba Sawan Singh.

Jaimal Singh durant la seva etapa militar participà en la guerra Anglo-Afgana del 1879 i, fou en aquest període quan començà a experimentar la meditació. L’any 1889 es retira de l’exèrcit i es retira a Bal Saran al costat del riu Beas al Punjab.

La moció de censura

El panorama política està agitat. La sentència del cas Gürtel i la moció de censura del PSOE han commocionat la política de l’Estat i, encara que sigui per uns moments, ha desviat l’atenció mediàtica de Catalunya a la lògica parlamentària. Però els esdeveniments semblen, ara per ara, anar sense senderi. Les mocions es presenten bàsicament per guanyar-les. Qualsevol altre resultat és un fracàs per qui l’ha promogut. Si el promotor de la moció no aconsegueix el seu propòsit, obtenir els vots favorables per ser nomenat president i aprovar el seu programa de govern, no li queda més alternativa que plegar. Perquè una moció no és cap brindis al sol, al contrari.

Una moció de censura requereix un exercici responsable de l’art de la política. Sempre he sentit dir que, el més interessant de la moció és: en primer lloc, la preparació dels suports pel seu èxit abans d’anunciar-la i, en segon lloc, el consens entorn les mesures de govern que cal aplicar quan es guanyi. Si el que pretén el promotor de la moció és recollir sense sembrar resulta que és un il·lús i seria un mal governant. Per la informació que s’està donant sembla que la moció ha estat poc meditada o al menys, sense comptar amb els suports previs pel seu èxit. Ara, corre cuita, els seus promotors han d’establir aliances i pactar un programa de govern. Les mocions constructives exigeixen tenir una proposta de lideratge polític i de govern alternatiu. Tot sembla indicar que hi hagut bastanta improvisació alhora de proposar la moció de censura. Objectivament, ara hi ha una oportunitat d’or per canviar el marc polític de l’Estat i ressituar els seus grans problemes en uns nous referents polítics. Deixar perdre aquesta oportunitat serà una greu irresponsabilitat. El que no poden pretendre els promotors de la moció és traspassar la seva incapacitat de crear un consens pel canvi. Les mocions no s’imposen a la brava, es negocien amb diàleg.

Hinduisme XIV - Sri Aurobindo

Sri Aurobindo (1872 - 1950), de nom real Aurobindo Akroyd Ghose, va neixer a Calcuta però des dels set anys visqué a Anglaterra i es formà intel·lectualment a la universitat de Cambridge. Fou una figura polifacètica dins l’hinduisme com a filòsof, poeta i erudit, geògraf amb una visió particular, integrador de la cultura occidental i oriental, mestre de ioga, i activista polític compromès a favor de la independència de la Índia. Dominava diverses llengües, entre elles el sànscrit. Desprès de la seva formació tornà a l’Índia l’any 1893 i comença a moure’s per entorns polítics independentistes. Fou detingut el 1908 i empresonat durant un any per la seva activitat política. L’estada a la presó afavorí que cultivés la meditació i elaborà un pensament religiós orientat a desenvolupar una nova espiritualitat i a l’aparició d’una nova raça humana. A l’any 1910 abandonà l’activisme polític i canvià radicalment de vida.

Durant quatre anys practicà el ioga en silenci i l’any 1914 fundà una revista de pensament titulada Arya on, entre altres qüestions, es volia recuperar el sentit original dels llibres sagrats hindus, els Vedas, els Upanishad y la Bhagavad-gita i de la cultura india. De la seva reflexió i pràctica emergí una escola de ioga que es presenta com a integral.

En l’aspecte doctrinal, Sri Aurobindo creu que la divinitat no és una realitat llunyana o inaccessible, la divinitat està per tot arreu començant per l’interior de la persona. Tota la proposta religiosa de Sri Auobindo gira en com descobrir la divinitat interior i fer que es projecti cap l’exterior. Des del punt de vista còsmic, Sri Aurobindo considera que existeix una superment que, com si fos una consciència espiritual de nivell superior, controla i condiciona el desenvolupament de la humanitat.

A partir de la seva experiència en el ioga, Sri Aurobindo escriví el llibre La Mare, que es publicà l’any 1928. Aquest llibre és un manual pràctic del que Sri Aurobindo anomenà “ioga intergal” i explica el sentit de la Mare Divina. Una estreta col·laboradora de Sri Aurobindo fou Mirra Alfassa (1878-1973). Aquesta dona nasqué a París de pare turc i mare egípcia. Mirra Alfassa es coneguda pel nom La Mare. L’any 1914 La Mare coneix a Sri Aurobindo i a l’any 1920 s’instal·la a la India. La Mare dirigí el creixement i l’expansió de l’Ashram de Sri Aurobindo a Pondicherry i fundà el Centre Internacional d’Educació per preparar les futures generacions a la vida integral proposa per Sri Aurobindo.

Aportacions per renovar l’esperit

El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

“Hem de tenir clar que prendre la creu de Jesús vol dir portar l’instrument de la pròpia abnegació, i no voler que prevalgui la pròpia voluntat, la pròpia conveniència, el propi gust, etc. I això per trobar la vida només en ell i la pau i la joia al fons del cor”. P. Abat Josep Mª Soler (13 març 2010)

“El papa Francesc recorda que la pastoral vocacional és aprendre l’estil de Jesús, que passa pels llocs de la vida quotidiana, s’atura sense pressa i, mirant els germans amb misericòrdia, els porta a trobar-se amb Déu Pare” Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell (Full Dominical d’Urgell 23 de juliol de 2017)

“Sigues sempre amb tothom el més dolç i suau que puguis” Santa Joaquima de Vedruna