Ara va de bo, és una expressió
popular tradicional mallorquina que significa ara va de debò. Certament, això és el que passarà demà en el
Congrés dels Diputats de l’Estat. Caurà Mariano Rajoy i Pedro Sánchez serà el
nou president del govern. ¿Això és bo?. Pot ser la primera pregunta que cal
fer-se és: ¿era bo que continués Rajoy?. Les diverses respostes a aquesta
pregunta estan condicionades als contextos particulars de qui es formula la
qüestió. Intueixo que pels catalans un canvi d’escenari polític pot ajudar a
desencallar el camí del procés. Això sí, que ningú esperi que se’ns regali res.
Però, depèn de nosaltres poder situar en l’agenda del debat polític espanyol la
qüestió catalana.
Per la seva part, els catalans
alineats amb les propostes polítiques hem d’aprofitar aquesta qüestió per
situar la seva agenda en el debat polític espanyol. Amb el canvi de govern a l'Estat s'obre una finestra d'oportunitat per tornar a fer política. Cal aprofitar-la immediatament. Es poden fer moltes
propostes per vestir aquesta agenda de forma realista, sempre hi serem a temps
per apel·lar a la República somiada i només imaginada. Però ara ens cal una altra
estratègia. Hem de ser capaços d’oferir a l’Espanya democràtica esperançada amb
el canvi de govern un pont de diàleg franc. Sense que aquest gest signifiqui
cap renúncia als principis que cadascú consideri com a legítims. És temps de la
política i diàleg, i no de la repressió o de la judialització de la
discrepància. Només es podrà avançar dialogant des del reconeixement de la
diferència i la discrepància.
Un camí per encetar aquest diàleg
és resoldre els desajustos institucionals i les situacions personals que la
política del PP ha provocat a Catalunya. Ha de trobar-se el camí per resoldre
els processos judicials, amb els efectes de les presons preventives o exili, d’alguns
polítics catalans. L’Estat ha d’assumir que la persecució judicial, via
recursos d’anti-constitucionalitat, de la capacitat legislativa del Parlament
català ha estat una mala praxis que ha creat greus tensions a Catalunya. No
fora desencertat assumir, com un punt de partida de retorn a la normalitat
institucional, l’acceptació de l’Estatut referendat el 2006 sense els retalls
del Tribunal Constitucional. El nou govern de l’Estat hauria de construir les
seves agendes de regeneració democràtica i polítiques de Benestar a partir de
la confiança en la capacitat d’autogovern de la Generalitat.
També pot ser el moment de gestos inequívocs a favor de la regeneració política. Un d'aquests primers gestos podria ser la petició de disculpes de Pedro Sánchez al president Quim Torra per algunes de les seves recents piulades. El nou govern de l’Estat, si vol resituar les relacions de l'Estat amb Catalunya en una nova dimensió, hauria de proposar al Parlament de
Catalunya el blindatge polític i normatiu de la capacitat dels catalans de
legislar i governar en matèries pròpies de cultura, educació, mitjans de
comunicació i altres matèries relacionades amb la seva identitat nacional. A
partir d’aquests punts d’encontre, cada govern, el de l’Estat i el de la
Generalitat, haurien de prendre les iniciatives polítiques oportunes per seduir
als catalans per donar suport a les seves propostes per articular territorialment
l’Estat. Uns proposant el model federal i els altres la vida de la
independència, sabent mantenir sempre obert el camí del diàleg franc, sincer i
amb esperit pacificador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada