Comentant el recent document sobre l’avortament promogut per un grup de cristians socialistes, l’Albert Aixelà, director de la Fundació Campalans (PSC), em va recomanar la lectura del discurs de Barak Obama a la Universitat catòlica de Notre Dame, a South Bend (Indiana). La presència del president nord-americà en aquesta universitat fou durament criticada i activament contestada pels sectors antiavortistes. Pel seu interès reprodueixo el fragment del discurs de Barka Obama on es refereix al debat sobre l’avortament.
“Resulta obvi que l’àmbit en què totes aquestes qüestions es manifesten amb
més força és el debat sobre l’avortament.
Mentre pensava en la controvèrsia que ha envoltat la meva visita d’avui, vaig recordar una anècdota que vaig viure durant la meva campanya per al Senat i que vaig descriure en un llibre titulat The Audacity of Hope (‘L’audàcia de l’esperança’). Pocs dies després de guanyar la nominació demòcrata vaig rebre un missatge electrònic d’un metge que em deia que en el moment de votar-me a les primàries d’Illinois va haver-hi un fet que el va preocupar molt i que li va fer pensar que podria fer que no em votés a les eleccions generals. Es va definir com un cristià plenament provida, però no era pas això el que podia fer que no em votés .
El que preocupava el metge era una frase que els meus col·laboradors de campanya havien posat a la meva pàgina web, una frase que deia que jo lluitaria contra «els ideòlegs de dretes que volen treure a les dones el dret de decidir». El metge em va dir que creia que jo era una persona molt sensata, i que per això havia donat suport a les meves iniciatives polítiques per ajudar els pobres i millorar el nostre sistema educatiu, però que si realment pensava que tots els defensors provida no eren més que ideòlegs que volien fer mal a les dones, estava demostrant molt poca sensatesa. Va escriure: «No us demano que us oposeu a l’avortament, sinó que parleu d’aquesta qüestió des d’un punt de vista just i imparcial». Un punt de vista just i imparcial .
Després de llegir el missatge del metge, li vaig contestar donant-li les gràcies. Tot i que no vaig modificar la meva postura, vaig dir als meus col·laboradors que canviessin la frase de la pàgina web. I aquella nit vaig demanar a Déu que em permetés aplicar als altres la mateixa presumpció de bona fe que el doctor havia aplicat amb mi. Perquè quan fem això –és a dir, quan obrim els nostres cors i les nostres ments a les persones que no pensen o creuen exactament com nosaltres– és quan descobrim la possibilitat d’arribar a un punt d’unió.
Aleshores és quan comencem a dir: «Potser no estem d’acord en l’avortament, però podem estar d’acord en el fet que no hi ha cap dona que prengui aquesta decisió tan traumàtica i dolorosa a la lleugera, perquè té implicacions tant morals com espirituals» .
Així doncs, treballem plegats per reduir el nombre de dones que hagin d’avortar, reduïm els embarassos no desitjats. Fem que l’adopció sigui més fàcil. Proporcionem atenció i suport a les dones que sí que decideixen tenir fills. Honrem la consciència d’aquells que no estan d’acord amb l’avortament, redactem una clàusula de consciència i assegurem-nos que les nostres polítiques de salut no només es basen en la ciència sinó també en l’ètica, així com en el respecte per la igualtat de les dones. Tot això és al nostre abast .
Ara, promoció del 2009, no entengueu que suggereixo que el debat sobre l’avortament es pugui o s’hagi d’evitar. Perquè, per més que vulguem esquivar-lo –sobretot sabent que les postures de la majoria d’americans sobre aquesta qüestió són complexes i fins i tot contradictòries–, el fet és que, a un determinat nivell, les visions que en té cada part són irreconciliables. Cada bàndol es continuarà defensant públicament amb passió i convicció, però estic segur que podem avançar sense reduir les postures divergents a una mera caricatura”
Es pot trobar el discurs sencer a la revista VIA nº 10
“Resulta obvi que l’àmbit en què totes aquestes qüestions es manifesten amb
més força és el debat sobre l’avortament.
Mentre pensava en la controvèrsia que ha envoltat la meva visita d’avui, vaig recordar una anècdota que vaig viure durant la meva campanya per al Senat i que vaig descriure en un llibre titulat The Audacity of Hope (‘L’audàcia de l’esperança’). Pocs dies després de guanyar la nominació demòcrata vaig rebre un missatge electrònic d’un metge que em deia que en el moment de votar-me a les primàries d’Illinois va haver-hi un fet que el va preocupar molt i que li va fer pensar que podria fer que no em votés a les eleccions generals. Es va definir com un cristià plenament provida, però no era pas això el que podia fer que no em votés .
El que preocupava el metge era una frase que els meus col·laboradors de campanya havien posat a la meva pàgina web, una frase que deia que jo lluitaria contra «els ideòlegs de dretes que volen treure a les dones el dret de decidir». El metge em va dir que creia que jo era una persona molt sensata, i que per això havia donat suport a les meves iniciatives polítiques per ajudar els pobres i millorar el nostre sistema educatiu, però que si realment pensava que tots els defensors provida no eren més que ideòlegs que volien fer mal a les dones, estava demostrant molt poca sensatesa. Va escriure: «No us demano que us oposeu a l’avortament, sinó que parleu d’aquesta qüestió des d’un punt de vista just i imparcial». Un punt de vista just i imparcial .
Després de llegir el missatge del metge, li vaig contestar donant-li les gràcies. Tot i que no vaig modificar la meva postura, vaig dir als meus col·laboradors que canviessin la frase de la pàgina web. I aquella nit vaig demanar a Déu que em permetés aplicar als altres la mateixa presumpció de bona fe que el doctor havia aplicat amb mi. Perquè quan fem això –és a dir, quan obrim els nostres cors i les nostres ments a les persones que no pensen o creuen exactament com nosaltres– és quan descobrim la possibilitat d’arribar a un punt d’unió.
Aleshores és quan comencem a dir: «Potser no estem d’acord en l’avortament, però podem estar d’acord en el fet que no hi ha cap dona que prengui aquesta decisió tan traumàtica i dolorosa a la lleugera, perquè té implicacions tant morals com espirituals» .
Així doncs, treballem plegats per reduir el nombre de dones que hagin d’avortar, reduïm els embarassos no desitjats. Fem que l’adopció sigui més fàcil. Proporcionem atenció i suport a les dones que sí que decideixen tenir fills. Honrem la consciència d’aquells que no estan d’acord amb l’avortament, redactem una clàusula de consciència i assegurem-nos que les nostres polítiques de salut no només es basen en la ciència sinó també en l’ètica, així com en el respecte per la igualtat de les dones. Tot això és al nostre abast .
Ara, promoció del 2009, no entengueu que suggereixo que el debat sobre l’avortament es pugui o s’hagi d’evitar. Perquè, per més que vulguem esquivar-lo –sobretot sabent que les postures de la majoria d’americans sobre aquesta qüestió són complexes i fins i tot contradictòries–, el fet és que, a un determinat nivell, les visions que en té cada part són irreconciliables. Cada bàndol es continuarà defensant públicament amb passió i convicció, però estic segur que podem avançar sense reduir les postures divergents a una mera caricatura”
Es pot trobar el discurs sencer a la revista VIA nº 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada