Ortodoxia – Identitat ortodoxa 2

Les esglésies ortodoxes tenen set sagraments: el bateig, la confirmació, l’eucaristia, la confessió, l’ordenació, el matrimoni i el sagrament i unció dels malalts. L’ortodòxia accentua l’espiritualitat viscuda en l’àmbit litúrgic a través dels cants. Les persones es persignen cada cop que s’esmenta el nom de l’Esperit Sant i ho fan fent el signe de la creu amb un moviment de la ma dreta que va del costat dreta a l’esquerra comença’n pel cap, pit, espatlla dret i espatlla esquerra. Els dits polze, índex i mestre de la ma dreta s’ajunten per representar la trinitat mentre que l’anular i el petit es recullen sobre el palmell per significar la seva doble naturalesa. En les esglésies ortodoxes no hi ha bancs perquè els fidels estan sempre drets. Les persones que necessiten repenjar-se per seguir més còmodament les llargues cerimònies ortodoxes acostumen a fer-ho contra les parets de l’església.

El sacerdot és bàsic per aglutinar el nivell de la comunitat ortodoxa. El capellà esdevé el nexe a partir del qual la comunitat resta es troba i s’organitza. El sagrament de l’ordre sacerdotal comporta tres etapes. La primera és el diaconat, la segona és el presbiterat i la darrera l’episcopat. Els bisbes s’escullen només entre els monjos que són cèlibes, mentre que els sacerdots han d’estar casar-se abans de ser ordenats. Un cop ordenats, els sacerdots no es poden casar.

Moltes esglésies ortodoxes (Rússia, Sèrbia, Geòrgia) segueixen el calendari julià enlloc del calendari instaurat pel papa Gregori XIII que és el que també es vigent en les societats occidentals. Per això, en general, existeix un decalaitxe entre les festes catòliques i les ortodoxes.