Dins del cristianisme hi ha les anomenades esglésies orientals les quals sorgiren de l’evangelització dels primers apòstols a l’extrem oriental de l’imperi romà on dominava la cultura grega i Constantinople n'era la capital política. Des dels seus inicis aquestes esglésies estaven vinculades als patriarcats orientals. En les primeres èpoques del cristianisme es consolidaren cincs patriarcats que foren, ordenats de major a menor importància: Roma, Constantinoble, Antioquia, Alexandria i Jerusalem. D’aquests cincs patriarcats inicials, l’únic occidental era Roma que gaudia d’una especial primacia sobre el altres patriarcats pel d'haver acollit els darrers anys dels apòstols Pere i Pau. Els altres patriarcats estaven en la part oriental de l’Imperi. En els patriarcats d’orient dominava la llengua i la cultura grega, mentre que en el romà la cultura dominant era la llatina.
El context cultural i polític condicionà l'evolució d'aquestes esglésies. Mentre unes acceptaren la primacia del patriarcat de Roma i el papa, unes altres qüestionaren aquest fet i donaren origen a l'anomenada església ortodoxa a l'any 1054. El conjunt d'esglésies orientals comparteixen la mateixa tradició que l’església catòlica romana i tenen en comú amb ella l’acceptació dels primer set concilis ecumènics: I de Nicea (325), I de Constantinoble (381), Efes (431), Calcedònia (451), II de Constantinoble (553), III de Constantinoble (680-681) i II de Nicea (787). Les esglésies orientals s'han dividit en diverses esglésies en funció de l’acceptació o no dels concilis ecumènics. Les esglésies ortodoxes són, entre el conjunt d'esglésies orientals aquelles que accepten els set primer concilis, els únics celebrats conjuntament amb l’església romana, i que es troben en comunió amb el patriarcat de Constantinoble. La paraula ortodòxia significa veritable doctrina i veritable glorificació. Avui les esglésies ortodoxes són la tercera gran església cristiana, junt amb la Catòlica Romana i les esglésies protestants, apleguen uns 215 milions de fidels repartits per tot el món.
El context cultural i polític condicionà l'evolució d'aquestes esglésies. Mentre unes acceptaren la primacia del patriarcat de Roma i el papa, unes altres qüestionaren aquest fet i donaren origen a l'anomenada església ortodoxa a l'any 1054. El conjunt d'esglésies orientals comparteixen la mateixa tradició que l’església catòlica romana i tenen en comú amb ella l’acceptació dels primer set concilis ecumènics: I de Nicea (325), I de Constantinoble (381), Efes (431), Calcedònia (451), II de Constantinoble (553), III de Constantinoble (680-681) i II de Nicea (787). Les esglésies orientals s'han dividit en diverses esglésies en funció de l’acceptació o no dels concilis ecumènics. Les esglésies ortodoxes són, entre el conjunt d'esglésies orientals aquelles que accepten els set primer concilis, els únics celebrats conjuntament amb l’església romana, i que es troben en comunió amb el patriarcat de Constantinoble. La paraula ortodòxia significa veritable doctrina i veritable glorificació. Avui les esglésies ortodoxes són la tercera gran església cristiana, junt amb la Catòlica Romana i les esglésies protestants, apleguen uns 215 milions de fidels repartits per tot el món.
Molt interessants els artícles de les esglésies ortodoxes, tinc coneguts que són grecocatòlics peró gairebé no entenc la diferència dels ortodoxes i els catòlics romans amb els uniates. Gràcies. I que Nostre Senyor el beneeixi.
ResponElimina