La principal festa litúrgica ortodoxa, l’anomenada la Festa de les festes, és la nit de Pasqua. Aquesta és la gran festa litúrgica de l’ortodòxia que continua fins quaranta dies després amb la festivitat de l’Ascensió. També hi ha les considerades 12 grans festes: Naixement de la Santa Verge Mare de Déu, exaltació de la molt Santa Creu, presentació de Santa Verge mare de Déu al Temple, naixement del Senyor (Nadal), Bateig del Senyor, presentació del Senyor, anunciació a la Verge Maria, entrada de Jesús a Jerusalem (Diumenge de Rams), Ascensió del Senyor, Pentecosta, Transfiguració de Crist en el Mont Tabor, Ascensió de la Mare Déu. Aquestes festes, per la diferència entre el calendari romà i l’ortodox, no hi ha coincidències entre les dues litúrgies. Així, per exemple, la litúrgia catòlica celebra el Nadal el 25 de desembre i l’església ortodoxa el dia 7 de gener
Les esglésies ortodoxes s’estructuren entorn de l’anomenada comunió ortodoxa. La instancia superior d’aquesta comunió es el concili ecumènic, l’únic que té la facultat d’establir qüestions dogmàtiques. La instància immediatament inferior és el sínode de primats. Per sota venen les denominades esglésies autocèfales. El terme autocèfala expressa el model eclesial propi de l’ortodòxia. L'Església Ortodoxa està estructurada entorn a les seus patriarcals, altrament dites esglésies sinodals. Comparteixen una doctrina comuna (els set primers concilis) i una litúrgia (el ritus bizantí, amb variants pròpies de cada església). La vinculació jurídica d’aquestes seus patriarcals al patriarca de Constantinoble es simbòlica.
Les esglésies ortodoxes s’estructuren entorn de l’anomenada comunió ortodoxa. La instancia superior d’aquesta comunió es el concili ecumènic, l’únic que té la facultat d’establir qüestions dogmàtiques. La instància immediatament inferior és el sínode de primats. Per sota venen les denominades esglésies autocèfales. El terme autocèfala expressa el model eclesial propi de l’ortodòxia. L'Església Ortodoxa està estructurada entorn a les seus patriarcals, altrament dites esglésies sinodals. Comparteixen una doctrina comuna (els set primers concilis) i una litúrgia (el ritus bizantí, amb variants pròpies de cada església). La vinculació jurídica d’aquestes seus patriarcals al patriarca de Constantinoble es simbòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada