Legalitat i ètica

Diverses esdeveniments de l'agenda política m'han fet reflexionar sobre les relacions entre ètica i legalitat. Són fets, inicialment inconnexes, que per les seves repercussions incideixen clarament en l’àmbit de l’ètica cívica i en les morals particulars. Un és el cas del finançament a la Fundació Trias Fargas per part de Fèlix Millet a través la Fundació de l’Orfeó Català; l’altre és el projecte de llei d'avortament. Ambdós són dos esdeveniments que conviden a reflexionar sobre les relacions que s'estableixen entre l'àmbit de la decisió legislativa i política, i l’ètica cívica i la moral personal. Queden a fora d’aquesta consideració els casos que afecten al PP, perquè en aquests el punt de partida no és la legalitat de les actuacions, sinó la seva il·legalitat. Per això els escàndols dels populars es poden desqualificar directament com a reprovables, èticament condemnables i penalment punibles.

Els dos fets que vull comentar em són més propers. En els dos casos esmentats hi ha un discurs que sembla el fil conductor: la visió del positivisme jurídic. Aquest i la filosofia política associada consideren que si les decisions i politiques estan ben legitimades i el procés esta ben fet tenen tota la validesa ètica i són moralment acceptables. És a dir, si el procediment és legal no hi ha cap qüestionament ètic i moral. Aquesta idea parteix del pensament de Thomas Hobbes en la seva obra Leviatán que és l'autoritat i no la veritat qui fa la llei, “auctoritas, non veritas, facit legem”. No tothom comparteix aquest punt de vista. Legitimitat i ètica no van sempre de la ma. Claudio Magris ha tractat aquesta qüestió en diversos articles al llarg dels últims anys. En una ocasió va escriure “la llei positiva, en si, no és legítima - ni tan sol quan neix d'un ordenament democràtic o del sentiment i de la voluntat d'una majoria - si conculca la moral; per exemple, una llei racial, que sanciona la persecució o l'extermini d'una categoria de persones, no es converteix en justa encara que la votin democràticament una majoria en un parlament democràticament escollit”

Enfront del positivisme jurídic hi ha la consideració de que les lleis han d'inspirar-se en uns principis ètics previs al raonament polític o la legalitat establerta. Les lleis no defineixen l'ètica. Al contrari, l'ètica és anterior al dret o, com a mínim, és una de les seves fonts d'inspiració. En tot cas, les lleis no neutralitzen l'ètica. Aquesta està sempre activa per criticar, quan així sigui necessari, les fallades i les limitacions del dret, tant en l'elaboració dels criteris jurídics com en la seva aplicació. Entre ètica i dret ha d'existir un diàleg fluid i ric en matisos. Tant de bo la situació que afecta avui a l'agenda política serveixi per debatre quin es l'espai de l’ètica en l’àmbit de l’acció política i de govern.