Ortodoxia – Les esglésies ortodoxes -1

Quan es desféu el darrer reducte de l’imperi romà per la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, el 1453, el centre de l’ortodòxia es desplaçà cap a Rússia perquè els altres patriarcats tradicionals d’orient: Alexandria, Antioquia i Jerusalem havien han perdut pes específic dins de les esglésies orientals perquè els seus àmbits territorials havien deixat d'esser cristians com a resultats de la seva islamització per les conquestes àrabs. Els països eslaus la situació era diferent. Les terres eslaves havien estat començades a evangelitzar pels germans missioners Ciril i Metodi (Sant Ciril i Sant Metodi) enviats per Constantinoble a l’any 876 a la Gran_Moraviaa petició del seu monarca, Ratislau. Per dur a terme la seva tasca crearen una llengua literària, l'antic eslau litúrgic i elaboraren un nou alfabet per posar-la per escrit, l'alfabet glagolític, després substituït per l'alfabet ciríl·lic. Encara que la missió a Moràvia no reixí, a mitjans del segle X es produí la conversió del principat de Kíev (Ru’s de Kiev, l’actual Ucraïna) a partir del qual es cristianitzen les terres eslaves. Aquest fet fou també un altre motiu de tensió entre l’església llatina (occidental) i la grega (oriental) que es diputaven el domini d’aquesta regió. Al final d’aquest procés d’expansió de l’ortodòxia per les terres eslaves porta que es consideri a Moscou la “tercera Roma”. La consolidació de l’església ortodoxa a Rússia fa possible que a l’any 1589 sota la regència de Boris Godunov es constitueixi el Patriarcat de Moscou.

Les progressives transformacions geopolítiques del centre d’Europa afavoriren l’aparició de succeïus patriarcats autònoms a Sèrbia (1879), Romania (1865), i Bulgària (1870). La creació de l’URSS provocà el domini del patriarcat rus sobre els altres patriarcats que no foren recuperant la seva total independència a partir de 1989. L’església oriental a Sèrbia no ha tingut verdadera autonomia fins després del seu reconeixement com estat independent a l’any 1878. L’any següent, 1879, el patriarcat de Constantinoble reconeixia l'autocefàlia de l’església sèrbia. El concepte d'autocefàlia té molta importància dins de l'església ortodòxia. Amb aquest concepte es reconeix l'autonomia que té qualsevol bisbe d'una església de resoldre tots els seus afers interns sense dependre de cap nivell superior. Al 1920 fou elevada al rang de Patriarcat. L’església romanesa li fou reconeguda la seva autocefàlia a l’any 1865 i a l’any següent es reconegué el patriarcat de Bucarest.