Fa dies que el president del Barça dóna la impressió de trobar-se en estat de gràcia. Tant el podem trobar a la capçalera d’una manifestació independentista com presidint la marxa de torxes commemorativa de l’afusellament del president Companys; com despistant sobre l’espionatge al Barça o insultant per telèfon al president de la Comunitat d’Extremadura, el barcelonista Guillermo Fernández Vara, o despistant per l’espionatge a quatre directius de la seva junta. M’ha sorprès la defensa que ha fet recentment del director general Oliver i el seu plany perquè creu que els 600.000 euros anuals més incentius que cobra el director general corporatiu són pocs. Jan Laporta sovint treu pit i quan ho fa, no sé perquè, em recorda a un altre president, en Sarkozy. Al menys aquest té un equip de persones que li preparen discursos i així evita situar-se en les aigües tèrboles del tòpics de sempre.
Trobo el president del Barça desconnectat de la realitat. Si el Barça és més que un club, el seu president també hauria de ser més que un president. El Barcelona desenvolupa un paper social dins i fora a Catalunya que no és pot menysprear. Es una estructura social d’integració que mereix preservar. Els nous catalans, quan busquen quines són les noves realitats en les quals s’han d’identificar, a més del pa amb tomàquet, la Caixa, Montserrat, una realitat inqüestionable és el Barça. I en aquest Barça hi ha gent de tota mena que s’ha de respectar. Certament que hi ha independentistes, però també n’hi ha qui no en són per voluntat i altres per desconeixement. El Barça és un reflex clar del que és la societat catalana. Per això hi ha socis que tenen molts diners, i altres que estan a l’atur. Per això, bandejar la insuficiència del sou del director general ho trobo de mal gust. Probablement cal que aquest senyor els cobri si fa més coses pel club que espiar a directius. L’anàlisi cost/benefici és una bona mesura per judicar el sou. Però avui, davant el tràngol econòmic que passen moltes persones cal tenir un cert pudor alhora de parlar d’aquests temes. La massa social del Barça que està a l’atur, en el salari mínim interprofessional, els mil·leuristes i els que estan lluny del sou del Sr. Oliver es mereixen respecte.
Si el president Jan Laporta vol dedicar-se a altres activitats que ho faci. Però que no malmeti el nom de la institució que ell presideix. El Barça és una amplia massa social plural que ha sabut identificar el club amb un país que també és plural. El Barça no pot fer-se antipàtic pels acudits o gràcies que faci el seu president. No es normal que un president d’un club es quedi en calçotets a l’aeroport. Els responsables del club haurien d’entendre que el club seguirà fins i tot quan ells no formin part de la seva junta.
Trobo el president del Barça desconnectat de la realitat. Si el Barça és més que un club, el seu president també hauria de ser més que un president. El Barcelona desenvolupa un paper social dins i fora a Catalunya que no és pot menysprear. Es una estructura social d’integració que mereix preservar. Els nous catalans, quan busquen quines són les noves realitats en les quals s’han d’identificar, a més del pa amb tomàquet, la Caixa, Montserrat, una realitat inqüestionable és el Barça. I en aquest Barça hi ha gent de tota mena que s’ha de respectar. Certament que hi ha independentistes, però també n’hi ha qui no en són per voluntat i altres per desconeixement. El Barça és un reflex clar del que és la societat catalana. Per això hi ha socis que tenen molts diners, i altres que estan a l’atur. Per això, bandejar la insuficiència del sou del director general ho trobo de mal gust. Probablement cal que aquest senyor els cobri si fa més coses pel club que espiar a directius. L’anàlisi cost/benefici és una bona mesura per judicar el sou. Però avui, davant el tràngol econòmic que passen moltes persones cal tenir un cert pudor alhora de parlar d’aquests temes. La massa social del Barça que està a l’atur, en el salari mínim interprofessional, els mil·leuristes i els que estan lluny del sou del Sr. Oliver es mereixen respecte.
Si el president Jan Laporta vol dedicar-se a altres activitats que ho faci. Però que no malmeti el nom de la institució que ell presideix. El Barça és una amplia massa social plural que ha sabut identificar el club amb un país que també és plural. El Barça no pot fer-se antipàtic pels acudits o gràcies que faci el seu president. No es normal que un president d’un club es quedi en calçotets a l’aeroport. Els responsables del club haurien d’entendre que el club seguirà fins i tot quan ells no formin part de la seva junta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada