L'autobús de la vergonya

Segons les cròniques anunciades els detinguts de Santa Coloma havien d’anar a Madrid en un autobús de la Guardia Civil, per això el titol del post, però al final han anat en furgonetes. Tan se val, la reflexió és la mateixa. Tinc una estranya sensació de vergonya per aquest fets de Santa Coloma de Gramenet. En primer lloc, perquè la ciutat no es mereix el que està passant. Santa Coloma de Gramenet és una ciutat que es fa estimar i que sedueix. És una ciutat amb moltes dificultats econòmiques perquè té poc espai lliure per urbanitzar i l’activitat industrial és residual. Però, malgrat totes aquests dificultats Santa Coloma de Gramenet ha tingut una classe política valenta que ha aconseguit aixecar la ciutat a partir de la lluita, l’esforç i el treball constant. Ara, no es mereix que els titulars l’associïn a un fet lamentable.

Sento també vergonya perquè aquests furgons policials porten detingudes unes persones que encara desconeixem de què se’ls acusa, mentre que en Fèlix Millet s’ho mira des de casa seva. Si els primers han estat detinguts i incomunicats per ordre judicial per tal d’evitar destruir proves i evitar construir, si és el cas, exculpacions a les acusacions; un altre jutge a deixat en llibertat a Fèlix Millet tot i que s’hagi autoinculpat. Quina confiança podem tenir els ciutadans en la justícia?. Per què aquests comportaments judicials tan diferents?. Quines garanties tenim els ciutadans que la justícia pugui ser percebuda com igualitària?. Un altre aspecte preocupant és la sorpresa de veure com detalls processals que són considerats secrets de sumari surten als diaris amb pells i senyals o que les detencions de possibles imputats es fa sota les càmeres de televisió. Com, qui i des d’on es filtra aquesta informació?.

La resposta a aquests interrogants no em porten a qüestionar la justícia, de la mateixa manera comen el post d’ahir comentava que cal defensar la política i als empresaris. Però darrera de la política, la justícia i els empresaris hi ha persones. El que cal és que en aquests àmbits hi hagi persones ben preparades, plenes de seny i d’ètica. Per això, en uns moments de tribulació com aquests, quan una part de l’opinió publicada i les enquestes fetes amb SMS (quina enganyifa) bramen contra la política i els polítics, cal defensar que, ara es quan ens cal fer política. És el moment de recuperar el sentit més gran i noble d’aquesta concepte. Cal l’acció política per trobar, entre tots, el consens que permeti situar la política en el lloc on li correspon dins d’una societat madura.