Judaisme XIV – Actualitat del judaisme a Catalunya

A Catalunya hi ha vàries sinagogues. La més antiga és la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB). Aquesta comunitat va nàixer a finals de l’any 1918. Com a comunitat jueva forma part de la congregació de tradició ortodoxa perquè segueix la Llei Judaica (Halakhà) més tradicional. Els membres d’aquest comunitat són molt observants en les seves pràctiques i es quien pels principis del cashrut (correcte, apropiat; alló que compleix els preceptes del cashrut és casher (o kósher si es pronuncia segons la fonètica yídish). Els cashrut són la part dels preceptes de la religió jeuva que indiquen allò que les persones poden o no poden menjar o beure segons els preceptes bíblics. Aquests regles especifiquen amb claredat quins són els aliments que poden considerar-se purs, és a dir, que compleixen els preceptes de la religió jueva, i aquells que no són casher. El 15% de membres de la Comunitat Israelita de Barcelona són esquenasites i el 85% restant són sefardites. En aquesta sinagoga, tal com indica l’ortodòxia hi ha una separació entre homes i dones. Els homes ocupen la plana baixa de la sinagoga i les dones es situen en una balconada. La litúrgia es realitza en hebreu. Per més informació de la CIB consultar http://www.cibonline.org/home.asp.

La segona comunitat és ATID (futur) creada a finals dels anys setanta a partir d’immigrants llatinoamericans d’ascendència asquenasita (descendents de jueus emigrats a Amèrica Central provinents d’Alemanya o Rússia, Polònia i Lituània o d’altres països de l’Est d’Europa). Aquests jueus a l’arribar a Catalunya s’incorporen, en un primer moment a la Comunitat Israelita de Barcelona, però atés el seu caràcter progressista comencen a tenir dificultats amb el seu caràcter rigorista degut a la seva visió ortodoxa del judaisme de tal manera que als inicis dels anys 90 hi ha una escissió.

ATID és una comunitat jueva caracteritzada pel seu caràcter lliberal en l’àmbit religiós i social. La Comunitat Jueva Atid s’alinea amb els plantejaments del judaisme reformista modern. Aquesta corrent reformista també pot denominar-se com progressista o lliberal. Són partidaris de la igualtat entre home i dona, per això les dones participen activament en els serveis religiosos. Així mateix, per tal de facilitar la comprensió dels texts, en les seves cerimònies s’utilitza el castellà. Com a jueus reformistes defensen la lliure i autònoma interpretació dels preceptes religiosos, tant els de la Torà com la tradició oral. Per això refusen les lectures integristes dels preceptes religiosos o les seves interpretacions literals. Consideren que el Messies no és una persona sinó una metàfora de la futura societat ideal en la qual han de desenvolupar-se plenament els principis de la pau i de la fraternitat. Més informació a http://www.atid.org/, http://www.atid.es.

Un altra part dels jueus catalans estan organitzats en el Centre d’Estudis Jabad-Lubavitch. Aquest centre fou creat a Barcelona pel rabí David Libersohn a inicis de l’any 2002 i està inscrit en el moviment i escola religiosa del mateix nom. El Centre d’Estudis Jabad-Lubavitch no vol competir amb les sinagogues. El seu ideari és aconseguir que els jueus a Catalunya recuperin els principis tradicionals de la identitat jueva. Es tracta d’un grup que treballa per tal judaïtzar el judaisme. El centre d’estudis no és pròpiament una sinagoga, però al tenir-hi una Torà es prega. La forma d’organitzar-se aquest centre difereix de com ho fan les sinagogues tradicionals. El centre no té socis, com les sinagogues, per això el rabí, al no dependre de les quotes dels socis, té més llibertat d’acció. Els participants a les activitats financien el centre amb aportacions voluntàries. El centre Lubavitch de Barcelona està dins del moviment internacional de centres d’estudi Lubavitch. Aquest movimient, actualment important dins del món jueu actual, el creà el el rabí Scheerson a New York. Per més informació consultar http://www.chabad.org/; http://www.chabadbarcelona.org/

També hi ha la petita comunitat de Bet Shalom. És una comunitat de pocs membres, però amb força presència social.

Des del punt de vista de membres, a Catalunya el judaisme està present a través de la Comunitat Israelita de Barcelona, que és la més antiga i amb major nombre de membres, després per la Comunitat Jueva Atid de Catalunya, i dos altres comunitats més petites com són la comunitat Bet Shalom i grup Jabad Lubavitch Barcelona. La majoria de jueus catalans tenen la nacionalitat espanyola i són d'origen sefardí, descendents dels jueus provinents de Ceuta i Melilla i de la zona de Tànger o de Grècia, Bulgària i Turquia. En els darrers anys s’ha incrementat notablement el nombre de jueus asquenasites, jueus originals de països centre europeus, que han vingut a Catalunya per immigració de països d’Amèrica Llatina.

No tots els jueus són practicants de forma regular alguns participen de la vida comunitària només en determinades cerimònies com podem ser els casaments, bar mitsvà, o celebracions anuals significades com són el Iom Kipur i la celebració de l’Any Nou jueu.