Els mandeus

Des del primer segle abans de la nostra era fins els segle III o IV de l’era actual existien uns grups religiosos anomenats baptistes i eren considerats sectaris. Es tractaven de grups situats entorn del judaisme, tot i que en el segle XIX foren identificats com grups judeo-cristians. Sembla que vivien entorn al riu Jordà i la mar Morta. Buscaven on existís aigua corrent per realitzar un cerimònia d’immersió que era considerada un baptisme. Sembla que Joan Baptista podria moure’s entorn aquests grups. Per alguns experts en les religions, els mandeus són els últims gnòstics antics que queden. La seva religió i les seves idees són bastant similars a la gnosi i, en tot cas, Mandeu deriva de Manda en arameu que significa coneixement (gnosis en grec). Altres experts asseguren que els mandeus són els últims romanents dels essenis, algunes escoles esotèriques consideren que Jesús va pertànyer als essenis i als nasoreans d'aquí que se'l anomenés Jesús el Natzarè (Nasoreà).

De tots aquests grups baptistes només n’ha perdurat un fins el nostre temps, són els anomenats mandeus. En l’actualitat aquesta petita religió està perseguida fins a la mort per part dels fanàtics extremistes de l’Estat Islàmic a Iraq. A finals del segle XX hi havia una petita comunitat, uns milers, de mandeus al sud de l’Irak residint en els entorns de Bassora i al nord oest d’Iran. Els musulmans anomenen als mandeus com sabayà  que vol dir baptistes. Els mandeus insisteixen que ells són sabeus citats en l'Alcorà. El llibre sagrat dels musulmans estableix que la Humanitat es divideix en tres grups: els fidels musulmans, la Gent del Llibre i els infidels (pagans i idòlatres). La gent del llibre segons l'Alcorà són els jueus, cristians i sabeus els quals se'ls ha de permetre practicar la seva religió discretament. Mai ha quedat prou clar qui eren els sabeus. Els mandeus practiquen una immersió total dominical en aigua corrent anomenada Yardna, que vol dir Jordà.