S’acaba l’any. Moment de balanç i de nous propòsits
per esmenar allò que no anat bé. Cada any faig aquest exercici amb sensació de
que m’és útil. De tot el balanç de l’any destaco, de bon tros, veure fer-se
gran el meu net. Poc a poc, el petit personatge esdevé una persona que comença
a demostrar que té criteri propi. Geniüt i tossut quan cal, excessivament
reflexiu, rialler quan vol i ple de tendresa amb tot el que l’envolta. Poc a
poc el meu net comença a forjar la seva personalitat. Entre tots, parents, llar
d’infants, entorn i circumstàncies li subministren nombrosos inputs que
destil·la a través de la seva mirada oberta a la vida.
Més endavant el meu net afegirà nova informació
proporcionada pels múltiples avatars de la vida. Poc a poc anirà perfilant les
seves diferents identitats que, com a capes de pell, aniran superposant-se al
llarg del temps. El meu net i jo no haurem recorregut el mateix itinerari en
relació a les identitats personals. La gent de la meva edat teníem la identitat
restringida a quatre llocs comuns. Avui, tot és diferent. Cada persona és una
suma d’identitats forjades a través dels plecs de la vida. Gràcies a la cultura
els individus escollim i elaborem les identitats que ens fan singulars en
relació als altres. El meu net és com un llibre de pàgines en blanc s’escriuen
els solcs vitals que el definiran com a persona i li donaran sentit de
pertinença a molts referents identitaris. Per això, ara, a les portes de tot un
any nou, penso que tots els que l’estimem hem de contribuir a fer-lo un
individu lliure, ple de valors i virtuts, ple d’amor i d’estimació a tot allò
que l’envolta.
Bon Any 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada