dimecres, 23 de desembre del 2015

Els miratges de la política catalana

La política catalana i alguns polítics donen la impressió que viuen en un miratge continuat. Tot es fa, com diu en Salvador Cardús, com si fos però el món és d’una altra manera. Sota aquesta particular manera d’entendre la realitat es produeix l’autoengany continuïtat aconseguint no saber com són les coses. Així, el que havien de ser unes “eleccions plebiscitàries” passen a ser, simplement, “el plebiscit”. Curt i ras, i tots contents. Altres, sota l’efervescència de la campanya electoral, comencen a prometre coses difícils d’aconseguir per la complexitat de l’acord polític que les ha de fer possibles. Penso, per exemple, que l’oferta de referèndum per part de Podemos va en aquesta direcció. Prometre’l és poc costós, però fer-lo no depèn de qui l’ha proposat i, com s’ha dit en diverses ocasions els podemites no estan per la independència de Catalunya. Un altre mostra d’aquesta realitat distorsionada és el pretès sorprasso d’ERC sobre CDC. Al mirar els resultats es veu que les diferències són poc significatives tot i que algunes persones les vulguin magnificar. El que resulta alarmant és la dimissió electoral d’una part dels electors sobiranistes, els vots dels quals no l’han retingut les forces independentistes. Sobre aquesta qüestió alguns polítics actuen com si tot fos igual que el dies abans del 20 de desembre.

Avui s’ha viscut un episodi més d’aquesta ficció política. Junts pel Sí han presentat un acord del qual la CUP en farà només de missatger davant la seva assemblea. Sí aquest és el mètode, ¿calia tant de temps de converses i negociacions per tot això? Sincerament, ha quedat sorprès al veure que, després de quasi tres mesos d’estira i arronsa, només s’ha arribat a unes propostes que no poden presentar de forma conjunta per les parts negociadores. ¿Èxit o fracàs? Durant la roda de premsa dels negociadors de JxS s’ha presentat la presidència de la Generalitat com un òrgan plural en la qual es dilueix la figura del President de la institució. Alerta, ara que en la política tenen molta importància els marcs mentals, la precisió de les paraules és més important del que ens imaginem. No és el mateix President de la Transició que President de transició. 

 Em preocupa que una part de JxS hagin cregut que, per salvar el que calia salvar, acceptin desdibuixar les institucions de govern de Catalunya i acceptin que, en lloc d’investir a Artur Mas com a President de la Transició acceptin fer-lo un president de transició. El futur president de la Generalitat ha de ser una persona amb idees clares, amb la capacitat de llegir bé la realitat i prendre decisions clares no a partir de la impressió del com si tot anés com es voldria que anés, sinó en funció de com són les coses. Aquest President no pot ser un interí, sinó un estadista de primera magnitud. I d’això en Catalunya anem força escassos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada