La
tercera generació de gihadistes fou propiciada pel pensament d’Abu Musab
al-Suri, nascut amb el nom de Mustafa bin Abd al-Qadir Setmarian Nasar. Aquesta
tercera generació representava un pas
més respecte les versions anteriors. Mustafà Setmarian, fàcilment identificable
pel seu cabell pèl-roig i ulls blaus, era fill de l’aristocràcia sunnita d’Alep
(Iraq). Aquest terrorista, escriptor i membre d’Al Qaeda, adquirí la ciutadania
espanyola a finals de 1980 gràcies al seu matrimoni amb l’espanyola Elena
Moreno. La justícia espanyola de ser autor de l'atemptat de l’any 1985 al restaurant
El Descanso de Madrid, on moriren divuit persones, i està relacionat amb
l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004. És considerat per molts especialistes
com l'exponent més eloqüent de la gihad moderna i el creador de les seves
estratègies més sofisticades per el desenvolupament teòric en diverses
publicacions.
L'obra
més coneguda de Mustafà Setmarian és el el llibre de 1.600 pàgines Crida a la Resistència Islàmica Mundial
que va aparèixer a Internet al desembre de 2004 o gener de 2005. En aquesta
obra es proposa la creació d’una gihad emergent des de les bases musulmanes en
lloc del model de la gihad piramidal i centralitzat proposat per Al Qaeda. El
pensament de Setmarian era propiciar un terrorisme creat per individus o petits
grups autònoms, era el que s’anomenava "resistència sense líders", amb prou capacitat per desgastar l'enemic
i preparar en el terreny per avançar cap una guerra en "fronts oberts". Amb aquesta
estratègia Mustafà Setmarian modificava l’enfoc de terrorisme centrat contra
els Estats Units donat per Al Qaeda i situava les accions terroristes a Europa
on considerava que els estats eren més dèbils i amb més dificultats afrontar-lo.
A més, s’esperava que el terrorisme a Europa comptés amb la col·laboració dels musulmans residents, en moltes ocasions
amb problemes d’integració.
Aquest
gihadisme de tercera generació no optà per una organització estructurada jeràrquicament
sinó per una xarxa flexible. Aquesta circumstància permetia, a partir d’unes
directrius genèriques, actuar de forma autònoma sense fer perillar el conjunt
del grup. Aquesta estratègia perseguia, en un futur immediat, facilitar la
creació d’un estat. La única, i important, dificultat d’aquesta estratègia era
que encara no tenia cap territori on edificar l’estat que patrocinava. El
pensament de Mustafà Setmarian influí a Abu Mussab al Zarqaui i en al seu grup
d’al Qaeda incorporat a la insurgència de l'Iraq. La posterior evolució
d’aquest grup en la constitució de l’Estat Islàmic i la creació del Califat permeté
aportar la dimensió territorial que perseguien aquests nous gihadistes
terroristes. Tot i que, tampoc la creació del Califat ha provocat la
insurrecció dels musulmans en altres països per tal de poder crear la gran
Umma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada