Acolliment hospitalari

La crisi recent dels refugiats provinents d’Orient Mig han situat en el centre del debat polític que calen noves polítiques migratòries i d'asil a la Unió Europea. Dins d’aquestes polítiques l’acolliment és un eix bàsic. Les polítiques d’acollida han de permetre la integració social i laboral plena, en drets i obligacions. Els països europeus s’han de comprometre a acollir a les persones que escapen de zones en conflicte, persones que poden fugir de persecucions i matances. Cal donar refugi i acollir generosament, als que no tenen res més que l'acollida que els podem donar en les nostres ciutats i pobles. “Cal acollir a qui només li queda la tendresa de la solidaritat dels pobles” com escriví magistralment la poetessa nicaragüenca Gioconda Belli.

José Carlos Bermejo, director del Centro de Humanización de la Salud dels religiosos camils considera que l’hospitalitat és un valor ètic “que evoca l’obertura a un «nosaltres» que generi en les persones l’experiència que «res humà no m’és aliè». Evoca realitats pròximes, com ara la responsabilitat, la compassió, la solidaritat, l’acolliment.” A més, José Carlos Bermejo proposa que hi ha una acollida que té a veure amb el llenguatge emprat amb els que arriben, una acomodació a l’univers del llenguatge dels altres, també hi una un acolliment espacial, al lloc, i un acolliment en la intimitat del cor. 

Acolliment espacial. Ha d’haver-hi espais pensats per a qui arriba, no solament per qui ja hi era. Cal pensar aquests espais en funció dels qui els utilitzarà, en les seves característiques especials, en el seu estat emocional al moment de l’arribada, en la seva desorientació inicial. El llenguatge del qui acull. El llenguatge emprat s’ha d’acomodar a l’altre. Ha de ser un llenguatge comprensible a la mida de l’estat emocional en què l’altre es troba. El cor que acull. L’acollida també té a veure amb la capacitat d’escolta i l’empatia amb el que arriba i és acollir. Sentir-se acollit en el cor té a veure amb aquella experiència de confort emocional que hom fa quan experimenta que la intimitat més pregona també és observada, contemplada, no pas jutjada, i entranyablement atesa per qui acull ha escrit José Carlos Bermejo.