¿És pot aguantar la mirada
del sofriment?. La resposta hauria de ser no. Els ulls d’aquells que pateixen
ens han de commoure. Però la mirada no és mai neutral. Les persones tenim un prejudici
que condiciona com miren les injustícies. Perquè aquestes ens hauríem de
commoure i generar compassió des d’on comprometre’ns a favor de la justícia. Però
no sempre és així: podem tenir el cors endurits davant del clam del pobres,
dels marginats o dels desfavorits, d’aquelles que necessiten de la nostra
misericòrdia. En més d’una ocasió sembla que tinguem els cors de pedra, tot i
tenir davant de la nostra mirada estes les injustícies del món.
Per obrir el nostre cor hem d’interrogar-nos
sobre que impedeix la nostra compassió o la indiferència davant del sofriment.
Pels cristians la mirada a l’altra que pateix és la mirada de Jesús o la mirada
de Maria Magdalena al peu del creu. Per això resulta útil preguntar-nos sobre
com seria la mirada de Jesús a la nostra realitat plena de desigualtats i marginacions.
Aquest exercici ajuda a apropar-nos i comprendre la situació dels damnificats
de les injustícies tal com Jesús ho feu amb els marginats del seu temps. A
partir de la compassió hem de respondre amb un canvi en d’actitud davant la
vida. Potser les prioritats ja no seran les mateixes i l’horitzó de felicitat
pren una altra perspectiva. És així com la resposta a favor de la justícia és
causa de conversió i es situa en el centre de les nostres pregàries. La
pregària ajuda a donar sentit el que fem i no caure en el simple activisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada