La gihad petita I

Gilles Kepel, gran arabista francès, senyala que la gihad petita, aquella que es violenta i fomenta avui el terrorisme, ha anat evolucionant des del darrer terç del segle passat. Convé recordar que la gihad major, dins de la tradició espiritual islàmica, representa l’esforç i la lluita interior contra el mal que present en l’interior de les persones. És el combat que tot musulmà ha de fer en favor del bé i en contra del mal. Per Kepel la gihad petita ha conegut tres fases de desenvolupament.

La primera coincideix amb l’aparició de la concepció moderna del gihadisme desenvolupada a partir de la invasió de l’exèrcit soviètic de l’Afganistan l’any 1979. En aquells moments els Estats Units, per mitjà d’una operació encoberta de la CIA finançada en part per Aràbia Saudita i les monarquies del Golf, organitzà una oposició armada sunnita als invasors. L’estratègia nord-americana era desestabilitzar profundament Afganistan i fer-ne un nou Vietnam pels soviètics a més de crear un mur a la possible expansió de l’Iran xiïta. Si bé l’estratègia nord-americana aconseguí la retirada soviètica l’any 1989 no impedí que els brigadistes musulmans que havien anat a combatre a Afganistan, ara convertits en gihadistes de l’islam, intentessin replicar la seva experiència armada per fer caure els règims d’Egipte i Argèlia. Aquesta estratègia fracassà perquè la població d’aquests països no seguí el combat d’aquestes gihadistes.

Davant del fracàs de l’estratègia anterior el gihadisme canvià de concepte i d’escenari. En lloc d’intentar enderrocar alguns règims de països musulmans, proposà inspirar-se amb l’actuació de l’islam primitiu, tant en el que feu a favor de la construcció del projecte religiós com en la seva expansió combatent els imperis bizantí i persa. Sota aquestes premisses naixia la segona generació de gihadistes més preocupats en atacar als Estats Units visualitzats com el nou imperi Bizantí a destruir. L’acció més espectacular d’aquests gihadistes convertits en terroristes globals fou els atemptats del 11 de setembre del 2001 a Nueva York i Washington. Malgrat la crueltat d’aquests atemptats, com d’altres posteriors, entre els quals cal comptar els de Madrid el 11 de març del 2004 o el 7 de juliol del 2005 a Londres, no aconseguiren revoltar els musulmans contra els seus governs. De nou, els gihadistes no assoleixen el seus objectius.