dimarts, 19 de novembre del 2019

Aprendre a mirar el culpable d'una altra manera

Durant propers posts continuaré publicaré un resum de l’article de Roger Burggraeve “El difícil però possible camí cap el perdó i la reconciliació” publicat a Selecciones de Teologia nº 58, Gener-Març 2019. L’autor és doctor en teologia moral, professor de la Facultat de Teologia y Estudis Religiosos de la Katholieke Universiteit demLovaina (Bèlgica). És especialista en el pensament ètic i religiós d’E. Lévinas. 

 (continuació) 

 Per ser capaç de perdonar, és important que la víctima canviï el focus d'atenció (de si mateixa a l'altre). Mentre la víctima doni voltes sobre el seu propi dolor, hi ha el risc que la ferida es faci mes gran innecessàriament. La ferida resultant del mal comès fa que "diabolitzar" al perpetrador (és a dir, identificar-sol amb el mal comès) sigui relativament fàcil per a la víctima. Sense trivialitzar el mal comès, la víctima s'enfronta a la difícil però crucial tasca de posar-se al lloc del perpetrador per poder comprendre, mínimament, perquè ha comès un mal. Com ésser humà, el perpetrador té la seva dignitat. Ell o ella és una persona, no un dimoni o una encarnació del mal. Dit d'una altra manera, la voluntat de perdonar implica acostar-se al 'perpetrador com a persona -com tu i com jo- que no només té mals atributs, sinó també bones qualitats. Això no és un blanquejament del mal, sinó un acostament realista cap al perpetrador.

És important prendre consciència que aquest acostament realista cap al perpetrador es basa en la humilitat de la víctima, és a dir, en un serè acte-coneixement i en la consciència de la pròpia moralitat. Qualsevol que es consideri un megalòman rarament podrà ser capaç de perdonar el culpable, ja que serà incapaç de reconèixer les seves pròpies limitacions. Arribats a cert punt, això és el que fa que algunes persones siguin reconegudes com inmisericordes. En canvi, mitjançant l'acostament realista cap al perpetrador i cap a un mateix, els sentiments negatius unilaterals cap al culpable poden ser equilibrats per sentiments de compassió, comprensió i benevolència. Aquests poden, precisament, enfortir el desig de personar. La conseqüència és que, amb el temps, la "víctima" deixa de ser "víctima" i el "perpetrador" deixa de ser "perpetrador".

(continua)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada