Dins del brogit del dia a dia, hem de trobar moments per la pregària. Instants de silenci, temps per sentir-nos a nosaltres mateixos i contemplar la vida amb una perspectiva diferent. Durant aquest temps dedicats a la pregària, la relació amb la transcendència ens obre els ulls per contemplar les realitat d’una altra manera. “Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol” (Mt 14,23)
No sempre estem en condicions per comprendre les exigències que comporta el seguiment de Jesús. Tenim molt de soroll ambiental que ens ho impedeix. Fins el punt que poden pensar que podem desatendre les seves exigències. No hi més cec que aquell que no vol veure. Hem d’obrir el cor per acollir el que Jesús demana a cada un de nosaltres. “Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí” (Lc 19,2-4).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada