Glosses per la vida quotidiana

Hem de fer les coses sense perseguir cap recompensa. Hem de ser desinteressats. Al procurar el bé pels altres, ho fem perquè pensem que hem de fer-ho pel seu bé, no pel nostre. Tot i que, fent-ho trobarem la pau interior. L’amor als demés no cerca cap aprovació. Ho fem perquè estem convençut que ho hem de fer així. “Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!” (Lc 14,14-14)

Hem de ser senzills de cor i d’estil de vida. No hem d’ambicionar guanys impropis que facin perdre la tranquil·litat de la pau interior, perquè allí on hi ha el diner és probable que hi possem el cor.

Senyor, el meu cor no és ambiciós

ni són altius els meus ulls;

visc sense pretensions de grandeses

o de coses massa altes per a mi.

Jo em mantinc en pau,

tinc l'ànima serena.

Com un nen a la falda de la mare,

així se sent la meva ànima

(Salm 130, 1-2)

No és còmode seguir la causa de Jesús. Les seves propostes respresenten un canvi radical en l’estil de vida personal, en l’organització de la vida comunitària i en la manera d’estructurar tots els aspectes de la societat. La causa de Jesús exigeix ser coherents en tots els aspectes de la vida. Perquè tot ha d’estar amarat per l’estimació als altres. “Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té” (Lc 14,33)