Escric aquesta reflexió ràpida abans de conèixer els resultats electorals, fins i tot abans de la publicació de les enquestes a peu d’urna. La meva reflexió és l’expressió en veu alta d’uns desitjos que voldria compartir i, evidentment, esperar el seu compliment més aviat que tard. El punt de partida és el reconeixement de l’excepcionalitat del moment polític i la profunda crisi instal·lada en la democràcia espanyola. El problema de la relació de Catalunya amb Espanya ha qüestionat l’arquitectura del sistema polític instaurat en la Constitució espanyola de 1978. El sistema polític del 1978 ha envellit i és incapaç de trobar les millors solucions als molts problemes platejats en l’Estat espanyol. Catalunya és un, però n’hi molts altres que estan a la base de la irrupció del feixisme en el panorama polític. L’abandonament de la força de la raó i l’adopció de l’estratègia de la raó de la força demostra les grans dificultats del sistema polític espanyol per resoldre els problemes de l’Estat.
Tinc quatre desitjos que voldria expressar amb tota claredat. Primer, m’agradaria el fracàs polític del PSOE en aquestes eleccions i, de manera particular, que aquest fracàs signifiqués la fi del lideratge de Pedro Sánchez. Hem arribat on estem per la seva incapacitat per articular un govern de progrés capaç de resoldre els problemes d’aquest país. Ell, com a líder del partit guanyador de les anteriors eleccions, tenia en les seves mans la possibilitat d’establir acords i pactes, i no va saber fer-ho. Segon, m’agradaria que els vots dels partits independentistes a Catalunya superessin els vots dels partits auto-anomenats constitucionalistes. Aquesta situació reforçaria la legitimitat del discurs independentista. Tercer, aspiro que els partits independentistes, en el cas que els seus vots fossin necessaris per evitar un govern de dretes extremes i extrema dreta a Espanya, siguin responsables de situar-se en costat correcte de la història. En el cas que els seus vots fossin necessaris, aquests partits haurien de començar ràpidament, sense demores, a buscar complicitats de govern amb tots aquells altres partits que poden sumar els seus diputats amb el PSOE per fer un govern de contenció a la dreta extrema i l’extrema dreta. En tots ells, uns més que altres, hi ha la responsabilitat de fer govern. Ha de ser un procés de negociació molt diferent al viscut en l’anterior investidura fallida. El quart desig és que totes les forces que poden formar majoria de govern admetessin que el lideratge d’aquesta nova etapa ja no li correspon a Pedro Sánchez i acceptessin buscar un nou líder capaç de suscitar la confiança d’una àmplia població i evitar un nou fracàs de la política.
En els propers dies caldrà fer política en serio, revisar lideratges i assumir responsabilitats. Cal recuperar la iniciativa política necessària per tornar a situar els problemes reals en l’agenda política i saber dialogar per resoldre’ls. Prou de postureitjos inútils i agitacions estèrils. Cal clarificar el panorama polític, amb agendes possibles, verificables i creïbles. Desitjo que la política torni a ser el centre del debat cívic. Ho necessitem per evitar la sensació de desassossec que sembla haver-se apoderat de moltes persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada