No sempre els temps són bons per testimoniar la causa de Jesús, la causa de la justícia als pobres i oprimits. En aquests moments difícils cal confiar en la fortalesa interior per resistir i continuar fidels a les creences més íntimes. No estem sols i cal trobar consol en les nostres pròpies conviccions.
“Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.” (Lc 21,12-15)
La confiança aporta tranquil·litat a l’esperit. Tenir confiança ajuda a fer les relacions humanes més transparents. La confiança dóna seguretat i es fonamenta en la capacitat, la bona fe i la discreció de les persones. Gràcies a la confiança construim la vida malgrat les dificultat quotidianes.
“Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau
al seu poble
i als qui l'estimen.
Però que no tornin a ser insensats!”
( Salm 85,9)
Hi ha qüestions que perduren, que resisteixen el pas del temps i de les modes perquè són sòlides. Les modes són efímeres, però els valors que sostenen la nostra vida perduren de generació en generació. Procurem enfortir aquests valors estables i perdurables.
“El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran” (Lc 21,33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada