Acollir la saviesa de Déu

La tradició cristiana està plena de referència a la saviesa de Déu. Molts salms i altres textos bíblics, fins i tot hi ha un llibre dedicat a aquesta qüestió, mostren la saviesa associada a la pràctica de l’amor i la bondat derivada del coneixement de Déu. El Messies esperat és “esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor” (Is 11,2). Gràcies a aquesta coneixement el Servent de Déu “no jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. S'armarà de justícia, se cenyirà de fidelitat” (Is 11,4.5). El magnífic cant del Servent aporta sentit al que és la saviesa de Déu i la fa operativa en la història com a justícia en la història. La saviesa dóna enteniment per estimar, fer el bé i promoure la justícia.

Aquest enteniment de la saviesa de Déu no s’enquadra en els paràmetres de la saviesa humana, sempre preocupada pel saber calculador i interessat del coneixement. La saviesa de Déu es manifesta amb claredat fora dels paràmetres de comprensió de la saviesa humana. L’anunci del naixement de Jesús que escoltem durant el Nadal ens ho recorda amb una bella metàfora. L'àngel podia haver escollit els savis i els entesos del món per anunciar el que havia passat a Betlem, però Déu dirigí el seu àngel a la gent humil i senzilla, capaç d'entendre el sentit del seu anunci: uns pastors que dormien al ras. L’anunci de l’àngel es viu també en la nostra vida. La seva proclama es manifesta fora en la quotidianitat; per això cal saber escoltar, tal com ho feren els pastors, sense por de les seguretats personals o de les pròpies creences que es impedeixen descobrir la saviesa de Déu. Cal aprendre a escoltar als qui fora de nosaltres són instruments de Déu. Cal saber escoltar i acollir aquests testimonis de la saviesa de Déu amb el mateix esperit que mostren els benedictins, seguint la regle de Sant Benet, acollint els hostes perquè són considerats com imatges vivents del Crist.