JxCat cerca la identitat perduda

La proximitat de les eleccions catalanes, junt amb la creació d’una taula de diàleg entre governs català i espanyol, està alterant el panorama polític a Catalunya. Hi ha moviments de recomposició dels espais polítics i això causa l’aparició de situacions políticament anòmales. Tothom vol estar ben situat per treure el màxim rèdit a aquest moment excepcional. Els hereus de l’espai convergent, pot ser són els més afectats per aquest nou moment polític. Mentre ERC i la CUP no tenen masses problemes per situar-se en el nou espai polític, els hereus de Convergència, sempre en continua transmutació per no concórrer sols a unes eleccions, no tenen del tot aclarida la seva identitat ni l’estratègia a seguir. El grup parlamentari és un aigua barreig d’aspirants a sobreviure com es pugui al costat d’adherents infatigables als lideratges absents.

Hem sorprèn Junts per Catalunya. Més que un moviment polític, em sona que és un artefacte polític sense massa perfil propi. La seva existència altera les lògiques tradicionals de les formacions polítiques i aporta més confusió que confiança. Mentre en els altres partits polítics, siguin independentistes o no, està clar qui mana i com s’organitza el poder orgànic del partit, a JxCat tot és líquid, per dir-ho de forma suau. En aquesta formació conviuen diferents lògiques polítiques amb voluntat d’ocupar el màxim de poder intern. A JxCat, a diferència de les altres formacions polítiques democràtiques, els seus dirigents prenen decisions al marge de cap òrgan de control i rendició de comptes. Semblen més aviat una agrupació de càrrecs electes, o d’amics i coneguts, que una formació política. Aquesta circumstància els faria sospitosos d’estar només centrats en els seus interessos gremials enlloc de cerca una resposta a les qüestions que preocupen als ciutadans.