divendres, 28 de febrer del 2020

Glosses per la vida quotidiana


Sovint confiem en excés en les nostres capacitats per resoldre moltes de les situacions que ens preocupen. Pensem que som poderosos i trepitgem fort sense adonar-nos que som més dèbils del que ens pensem. La força necessària per superar aquestes situacions neix del nostre interior, de la nostra capacitat d’obrir-nos, estimar i acollir l’alteritat. “Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. A l'instant el pare del noi exclamà: Crec, però ajuda'm a tenir més fe”. (Mc 9,23-24)

Hi ha moltes persones ocupades per fer carrera, per lluir més que els altres. Sovint, les relacions humanes estan mediatitzades pels interessos, especialment l’afany de poder. Seguir la causa de Jesús comporta situar-se en una altra perspectiva. Significa optar a favor dels descartats per la societat, els invisibles pels poderosos de la societat. “Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots” (Mc 9,35)

Estem a les portes de la Quaresma. Temps propici per aturar-nos i a través de diverses pràctiques, com són el dejuni, l’almoina i la pregària, adonar-nos que necessitem transformar el nostre cor per tal de vèncer les nostres mancances i reconciliar-nos amb l’amor de Déu i amb els altres. “Quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa” (Mc 6,2)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada