Sovint confiem en excés en les
nostres capacitats per resoldre moltes de les situacions que ens preocupen.
Pensem que som poderosos i trepitgem fort sense adonar-nos que som més dèbils
del que ens pensem. La força necessària per superar aquestes situacions neix
del nostre interior, de la nostra capacitat d’obrir-nos, estimar i acollir
l’alteritat. “Em dius si puc fer-hi
res... Tot és possible al qui creu. A l'instant el pare del noi exclamà: Crec,
però ajuda'm a tenir més fe”. (Mc 9,23-24)
Hi ha moltes persones ocupades
per fer carrera, per lluir més que els altres. Sovint, les relacions humanes
estan mediatitzades pels interessos, especialment l’afany de poder. Seguir la
causa de Jesús comporta situar-se en una altra perspectiva. Significa optar a
favor dels descartats per la societat, els invisibles pels poderosos de la
societat. “Si algú vol ser el primer, que
es faci el darrer de tots i el servidor de tots” (Mc 9,35)
Estem a les portes de la
Quaresma. Temps propici per aturar-nos i a través de diverses pràctiques, com
són el dejuni, l’almoina i la pregària, adonar-nos que necessitem transformar
el nostre cor per tal de vèncer les nostres mancances i reconciliar-nos amb
l’amor de Déu i amb els altres. “Quan
facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les
sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la
seva recompensa” (Mc 6,2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada