Europa i Estats Units, dos concepcions de laïcitat

El pensament il·lustrat, del qual la filosofia política moderna se’n sent hereva, ha defensat un model de laïcitat basat en la total separació de les religions de l’Estat. En el seu moment, l’objectiu bàsic d’aquest model era evitar la influència de l’Estat per part de les religions. De manera particular, protegir l’Estat de qualsevol manipulació per part de l’Església catòlica, la religió majoritària i dominant aquella època a Europa. Aquesta visió de la laïcitat ha dominat el pensament laic europeu durant molts anys i s’ha consolidat com la interpretació canònica de la laïcitat. De tal manera, que la majoria de moviments laïcistes europeus s’han distingit per combatre activament, per extensió del seus plantejaments, tota mena de manifestació de la religió.

Però aquesta interpretació il·lustrada de la laïcitat no fou la única possible. A Amèrica del Nord, els pares fundadors dels Estats Units, els quals també es consideraven hereus directes del pensament il·lustrat desenvoluparen una visió molt diferent de la laïcitat. Segons ells, la laïcitat era per protegir les religions de les manipulacions interessades de l’estat i les seves institucions. Així la laïcitat era una mesura activa per afavorir la llibertat de les religions i la seva independència. Era una perspectiva totalment diferent als laïcistes europeus. Paradoxalment, el mateix concepte era defensat des de dues perspectives diferents i, en certa manera contraposades. A Europa la laïcitat defensava l’estat i a Amèrica del Nord defensava les religions. En qualsevol cas, la laïcitat és una signe propi dels estats democràtics moderns i una garantia de llibertat i independència per les religions.