El pensament il·lustrat, del qual
la filosofia política moderna se’n sent hereva, ha defensat un model de
laïcitat basat en la total separació de les religions de l’Estat. En el seu
moment, l’objectiu bàsic d’aquest model era evitar la influència de l’Estat per
part de les religions. De manera particular, protegir l’Estat de qualsevol
manipulació per part de l’Església catòlica, la religió majoritària i dominant
aquella època a Europa. Aquesta visió de la laïcitat ha dominat el pensament
laic europeu durant molts anys i s’ha consolidat com la interpretació canònica
de la laïcitat. De tal manera, que la majoria de moviments laïcistes europeus
s’han distingit per combatre activament, per extensió del seus plantejaments,
tota mena de manifestació de la religió.
Però aquesta interpretació
il·lustrada de la laïcitat no fou la única possible. A Amèrica del Nord, els
pares fundadors dels Estats Units, els quals també es consideraven hereus
directes del pensament il·lustrat desenvoluparen una visió molt diferent de la
laïcitat. Segons ells, la laïcitat era per protegir les religions de les
manipulacions interessades de l’estat i les seves institucions. Així la
laïcitat era una mesura activa per afavorir la llibertat de les religions i la
seva independència. Era una perspectiva totalment diferent als laïcistes
europeus. Paradoxalment, el mateix concepte era defensat des de dues
perspectives diferents i, en certa manera contraposades. A Europa la laïcitat
defensava l’estat i a Amèrica del Nord defensava les religions. En qualsevol
cas, la laïcitat és una signe propi dels estats democràtics moderns i una
garantia de llibertat i independència per les religions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada